Una escultura de Perecoll rubricarà el recinte del TecnoCampus

El recinte del TecnoCampus, que obrirà portes el proper mes de setembre amb l'inici del nou curs universitari, quedarà rubricat amb una escultura pública de l'artista mataroní Perecoll. La peça, titulada Inici de vol, de dos metres d'alçada, estarà realitzada amb bronze, serà de color negre i s'ubicarà a l'entrada del parc tecnològic. Perecoll s'ha mostrat molt satisfet perquè el TecnoCampus “hagi tingut la sensibilitat d'encarregar-me la peça com a element emblemàtic de la universitat”. L'artista local ha dedicat prop de tres mesos en realitzar l'escultura en guix, etapa prèvia al pas de la peça per la fundició que la banyarà en bronze.

Inici de vol és la reproducció a gran escala de l'escultura que Perecoll va realitzar per al desè aniversari de l'Escola Universitari del Maresme (que s'integrarà amb l'Escola Universitària Politècnica al TecnoCampus) i que el centre ha utilitzat durant aquest temps com a present per a les empreses i entitats amb les quals ha col·laborat, i també com a imatge corporativa. Fer una escultura en base a un model més petit ja existent no és, malgrat tot, una tasca senzilla. “L'estructura i la forma són les mateixes, però les textures de l'escultura canvien molt”, destaca l'artista. En tota escultura pública situada a l'aire lliure i en un espai obert, el seu creador no pot deixar a l'atzar cap perspectiva i punt de vista, ja que l'obra es pot observar tan arran de terra com des d'un edifici en alçada. “És un treball ple d'il·lusió i de passió, però també de dificultats tècniques, perquè no pots oblidar cap punt de referència”, constata.

Precisió en mides i espais
En la seva dil·latada experiència en el camp de l'escultura pública, Perecoll constata que en aquest tipus d'obres “has de ser exacte en les mides i en l'espai”. És per això que l'artista mataroní treballa colze a colze amb els arquitectes per definir on es col·locarà la peça per aconseguir que sigui “un element més” de l'entorn. “Ha de donar la sensació des del primer moment que l'escultura ha estat allà tota la vida”, resol. L'escultura pública és un camp de treball molt delicat per a tot artista, ja que una decisió errònia pot perdurar eternament. “Quan una obra ubicada en l'espai públic és bona, la gaudeixes tota la vida, però quan és dolenta, també l'has de patir per sempre”.

L'artista ha escollit el bronze per a la seva escultura perquè és el material que, al llarg de la història de l'art, ha demostrat ser el que aguanta millor el pas del temps. La tècnica utilitzada per confeccionar-la, l'ancestral cera perduda, ja s'utilitzava a l'antiga Grècia.