Capgròs
A Mataró tenim dades de febrer de 2010 que indiquen que 23.601 persones cobren una pensió de les anomenades contributives: jubilació, incapacitat, viduïtat… Moltes persones viuen de la pensió, algunes malviuen i també hi ha una quantitat important de famílies que la tenen com a únic ingrés. Cal dir que de les 6.544 persones que cobren pensions per incapacitat, 3.797 cobren una pensió per sota del salari mínim. Pel que fa als 10.464 pensionistes per jubilació, 5.391 de les pensions són inferiors a 633,30 euros, import de l’SMI corresponent a l’any 2010. Val a dir que a poblacions com Pineda de Mar o Premià de Mar els pensionistes són més de 4.500, i fins i tot a Òrrius, la població amb menys habitants del Maresme, els pensionistes representen més de 100 persones, concretament 104.
Aquesta realitat, la importància del sistema públic de pensions en la vida de les persones i de les seves famílies, també en la vida econòmica, contrasta amb la poca atenció que han rebut sempre els treballs del Pacte de Toledo i els acords sobre pensions entre el Govern de l’Estat, la patronal i els sindicats. Aquí sí que hi cap una falca publicitària: CCOO ha estat l’única organització present, amb els governs de torn, siguin del PSOE o del PP, en els tres acords i, per tant, ens sentim doblement responsables del futur del nostre sistema públic de pensions; encara més: voldríem que tota la ciutadania fos conscient de la importància social i econòmica que per a la nostra societat tenen les pensions.
Sempre he cregut que s’assoleix un dret si hi ha consens social sobre la seva necessitat i importància, dit d’una altra manera, si la societat el veu com una necessitat social irrenunciable. Aquest sentiment col·lectiu porta a lluitar per assolir-lo i a defensar-lo per no perdre’l. La pregunta que ens hem de plantejar és si la societat ha pres consciència de la importància social i econòmica que té el nostre sistema públic de pensions per a les vides dels nostres familiars, veïns i conciutadans.
Recordo que amb la reforma de la Seguretat Social de l’any 2001 des del sindicat vàrem fer una campanya explicativa adreçada als perceptors de pensions. La meva experiència personal va ser decebedora: no hi havia cap interès per conèixer els continguts, varen seguir jugant al dominó i a les cartes perquè van creure que era més important continuar amb la partida que escoltar de què anava aquell acord que vàrem signar el Govern, llavors del PP, la patronal i CCOO. Només alguns de la junta d’aquell casal de la gent gran i quatre més es van interessar pels continguts de les reformes que tenien a veure amb les seves pensions i, sobretot, amb el futur del sistema.
Em segueixo fent la mateixa pregunta davant la nova proposta de reforma del sistema públic de pensions: ha pres consciència la societat del que ens juguem amb els acords presos per la comissió parlamentària, anomenada Pacte de Toledo, i amb el més que probable desacord a què arribarem alguns agents socials i econòmics amb el Govern de l’Estat? El conflicte social per aquest tema, la reforma del sistema públic de pensions, està servit. Espero i desitjo que la ciutadania reaccioni davant el que es presenta com a única solució possible, perquè no és veritat. No és ni més ni menys que una altra fugida cap endavant, sense tenir en compte els interessos de la majoria de ciutadans i del país. Sí que, en canvi, suposa rendir-se als dictats dels mercats i servir els interessos dels poderosos. Podem donar-ho per fet, però com deia el poeta: “Que tot està per fer i tot és possible”, fins i tot lluitar pel que és just.
Comentaris