Judith Vives

Una cosa interessant

L’esperada preqüeladel clàssic de John Carpenter, The thing, s’estrena en pantallescomercials després del seu pas, força aplaudit, pel festival de Cinemade Sitges. El director Matthijs van Heijningen Jr s’estrena en larealització amb aquesta versió que investiga els fets ocorreguts en labase noruega veïna a la nord-americana on es desenvolupava la històriade 1982. Respectuosa amb el film original, la nova versió que va servirper clausurar el Sitges 2011 revela ara el que l’obra de Carpentermostrava només en pistes, donant més pes a l’alienígena que sembra elterror a l’Antàrtida. Protagonitzada majoritàriament per un repartimentnòrdic, amb Ulrich Thomsem al capdavant, aquest The thing destaca per lacreació de l’atmosfera cada vegada més claustrofòbica i la versemblançadel grup de científics que troben aquesta "cosa" misteriosa. Eldirector sembla haver-se pres molt seriosament el repte d’aquestprojecte i ha aconseguit, sense superar al mestre, dirigir un productedigne i prou a l’alçada del gran Carpenter. El film troba el seu ritme,manté la tensió, sorprèn i espanta quan toca sense sortides de to -nitan sols en els moments mutants més fastigosos, que n'hi ha- donant com aresultat una proposta més que interessant. Sense revelar més delnecessari sobre el contingut de la pel·lícula, cal tenir en comptel’apunt, no poc irònic, sobre allò que diferencia els humans d’aquestséssers que la "cosa" fa mutar, i que és precisament allò que no té resd’humà. I un advertiment: val la pena quedar-se a veure els títols decrèdit ja que allà és on el film enllaça directament amb la pel·lículade Carpenter.

espaiisidor.blogspot.com

Arxivat a:

Comentaris