Una Anada a l’Ofici tranquil·la, sense reivindicacions ni convidats

“On és el famós?”. “Que no hi ha convidat aquest any?”. Són frases que s’han sentit aquest matí davant de l’Ajuntament entre el nombrós públic que ha volgut assistir un any més a l’Anada a l’Ofici. La cercavila amb les figures, comparses i autoritats, amb l’alcalde al capdavant, ha anat com sempre des de l’Ajuntament fins a Santa Maria. Però aquest cop no hi ha hagut cap personalitat política catalana ni espanyola convidada a l’acte. Tampoc cap reivindicació política o social de cap col•lectiu en arribar a la basílica. Ha estat una Anada a l’Ofici tan tranquil•la que fins i tot ha resultat atípica.

El fet de no convidar ningú enguany a l’Anada a l’Ofici ha estat decisió expressa de l’Ajuntament. Tot i que en els dos últims anys havien vingut convidats de diferents formacions polítiques sense que això causés cap rebombori, els anys 2011 (la visita del conseller d’Interior Felip Puig, molt polèmica) i el 2012 (es va modificar el protocol de l’acte per evitar la presència de Josep Anglada de PxC) va ser un capítol problemàtic.

Enguany, per decisió de l’alcalde David Bote, també s’ha restringit la sortida als balcons de l’Ajuntament durant els actes de Santes exclusivament als electes locals “per raons de capacitat, seguretat i també respecte a la ciutadania”. “La presència de terceres persones (inclosos menors d’edat) als balcons pot ser percebuda per la ciutadania com un privilegi inexplicable i un greuge comparatiu respecte a la resta de mataronins i mataronines” afirma el text enviat per l’Ajuntament a tots els regidors. En anteriors anys, era habitual que els edils portessin familiars a l’Ajuntament, especialment durant la Crida.

Sense reivindicacions
En arribar la cercavila a la plaça de Santa Maria, tampoc s’han trobat cap col•lectiu duent a terme alguna protesta o reivindicació ciutadana. Gairebé cada any hi ha algun acte d’aquest tipus: per exemple el 2014 una protesta contra la Festa al Cel, amb llançament d’avions de paper a les autoritats. Aquest cop, però, res de res. Deuen ser els 100 dies de gràcia que es donen a tots els nous governs.