Una altra Crida

No tenim, com a Pamplona, una cantarella que ens anuncii la data de l’inici de la Festa Major. De tothom és conegut que ni sobre aquesta data hi ha consens unànime a Mataró. Però si sabem els mataronins i mataronines que el 25 de juliol, diada de Sant Jaume, tots els camins conflueixen a la Riera per la Crida de la Festa Major. Darrera haurem deixat molts mesos, des de l’albada del 30 de juliol de l’any passat, enyorant la festa. Enyorant Les Santes!.

La ciutat fa dies que respira Santes, que olora Santes, fins i tot fa calor de Santes, però amb la Crida donem la sortida formal als dies en els que els capgrossos de tota mena viurem més intensament. Als actes per la canalla, als focs de la platja, a l’ofici de mossèn Blanch, a les passades i les dormides dels gegants i demés bèsties, als correfocs, als concerts i balls. Cantarem i ens ajupirem comptant fins a quinze al so del Bequetero, el pasdoble que la gent de Mataró hem convertit en himne. Alçarem castells fins el cel que per això tenim colla de gamma extra. Felicitarem a les Julianes i a les poquetes Sempronianes que ens queden en el dia de les patrones.

Trobarem a faltar en Joan Fradera sota les faldilles d’en Robafaves, en Quim Pons anant i venint per a que el so i les llums estiguin a punt, en Joan Ponts incansable i cordial a les pinyes dels Capgrossos i el somriure de l’Oriol Batista dalt del balcó de l’Ajuntament. I a tots els amics i companys que ens han deixat però que, siguin on siguin, celebraran amb nosaltres Les Santes.

Celebrarem que l’àliga fa 25 anys que surt per Santes i que el Drac en compleix 20. I que la nostra Festa Major és patrimoni del tots els catalans i catalanes. Però sobretot celebrarem que som, malgrat els problemes i les dificultats, una ciutat de gent treballadora, acostumada a guanyar-se les coses amb esforç i amb treball. Gent a la que mai ningú els hi regalat res i que es senten orgullosos de dir-se mataronins i mataronines, sense que importin gaire altres coses més fruit de l’atzar de la vida que de la voluntat expressada. Som qui som perquè volem i així ho expressem.

Per això n’hem fet de Les Santes, Festa Major. Perquè hem volgut convertir la historia, la tradició, la festa en un element dinàmic, viu i integrador, que ens ajuda a sentir-nos membres d’una ciutat, que ens ajuda a cohesionar-la i a fer, i més ara que el ventadors de l’odi estan més presents que mai, de la convivència el més preuat dels nostres valors. Una festa construïda de baix a dalt. Que neix al carrer i a la que l’alcade li posa la cirereta de la Crida.

Durant set anys he tingut aquest honor i privilegi i ara que un altre en tindrà la responsabilitat, també us vull desitjar que tingueu, que tinguem, una molt bona Festa Major. I no puc estar-me de dir-vos una vegada més:

Amb la rauxa necessària, amb el seny imprescindible.
Glòria a Les Santes.
Visca Mataró i visca Catalunya.