Un reguitzell de novetats ‘tradicionals’ per Santes

Es pot ser nou i tradicional a la vegada? A Les Santes sí, sense cap problema. El gruix de novetats en el programa d’actes de la Festa Major s’emmarca dins de la categoria d’actes “tradicionals”. És una paradoxa aparent, ja que en principi allò arrelat a la tradició té en l’antiguitat un dels seus atributs. Però això en l’àmbit de la cultura popular, i de les Santes en particular, és relatiu. Al cap i a la fi, alguns dels actes més emblemàtics de la festa mataronina, que a aquestes alçades ja sembla que es perdin en l’origen dels temps, són fruit de la inventiva d’un grup de joves amb empenta que, amb l’arribada de la democràcia, van donar forma a Les Santes tal i com es coneixen avui en dia. I d’això no fa ni 35 anys. Les tradicions, en aquest àmbit, són força menys ancestrals del que transmet el propi concepte

En l’edició d’enguany, hi figuren fins a quatre nous actes que es poden emmarcar en aquest àmbit “tradicional”: L’Estrena, la Tarda Guillada, l’Anem de Canyes i els 25 anys de l’Àliga. També es poden esmentar noves propostes com la cercavila de foc de la Colla del Basilisc, o el ‘combat’ de colles de percussió anomenat ‘Toc a toc’. Actes que han nascut tots ells a proposta de les diferents comissions de la festa major derivades del Plenari de Santes. S’anomenen “actes nous tradicionals” perquè es poden definir com a propostes arrelades en la cultura tradicional, basades en la imatgeria festiva. La majoria són propostes inspirades en festes d’altres municipis o territoris de Catalunya, tal i com també van ser en el seu moment altres actes que ara conformen el nucli dur i identitari de Santes.

L’Estrena: El dijous dia 19 arribarà la primera novetat d’aquesta llista. Es tracta de la proclamació oficial de la festa, en forma d’acte institucional amb conferència, i una cercavila posterior a càrrec de l’Herald anunciant als quatre punts cardinals de la ciutat l’arribada de la festivitat. Hi ha municipis com Berga que opten per realitzar un Ple extraordinari de l’Ajuntament per proclamar la festa. A Mataró s’ha optat per la fórmula de l’acte institucional. Després de la conferència a càrrec de Jordi Bertran, que porta per títol ‘L’àliga com a element festiu a Catalunya’, al Saló de Sessions de l’Ajuntament, l’alcalde signarà un ban amb tota la proclama de la festa, en un pergamí que es lliurarà a l’Herald que, acompanyat de les Trampes, farà cercavila arreu de Mataró.

La Tarda Guillada: Adaptació a escala infantil de la Nit Boja. Forma part del seguit d’alternatives per intentar desmassificar el Desvetllament Bellugós. La colla de la Família Robafaves han estat els màxims implicats en l’organització, conjuntament amb la comissió d’actes tradicionals. En aquest cas, es vol evitar la presència de públic infantil al Desvetllament amb una oferta pensada exclusivament per a ells. Serà l’endemà a la tarda, el dia 26, i no hi faltarà cap ingredient de la Nit Boja tradicional. Els menuts baixaran des de l’Ajuntament fins a la plaça de Santa Anna ballant amb la família Robafaves a ritme del Bequetero de l’Agrupació Musical del Maresme. A la plaça hi haurà la convidada, amb suc de taronja enlloc de vi i unes galetes diferents a les de la modalitat nocturna, a ritme d’un grup de música infantil. La cercavila tornarà amunt fins a l’Ajuntament, on donarà el tret de sortida el Correguspira. El correfoc infantil es manté com en anys anterior, amb el Dragalió i la Momeroteta com a protagonistes principals, emmarcat però en aquesta ‘Tarda guillada’. El recorregut finalitzarà a la plaça de l’Ajuntament on es farà una ‘ruixadeta’, imitant la ruixada final de la Nit Boja.

Anem de Canyes: Un acte que vol donar resposta al creixement que han experimentat els grups de grallers de la ciutat, tant en nombre com en activitat. Sense anar més lluny, cal destacar el cas dels Laietans, que acaben de publicar el seu primer disc amb versions de temes actuals. Aquesta iniciativa imita clarament els balls de gralles que són molt populars a municipis com Vilafranca o al Camp de Tarragona. S’importa aquest model, a partir de la matèria prima pròpia, ja que han estat els grups de grallers locals els que han motivat l’acte. A aquests s’hi afegirà un grup convidat, els Ganxets, que també oferiran el Concert Vermut i seran a les matinades del dia 27. L’acte tindrà lloc a la plaça de l’Ajuntament, com a ball alternatiu al tradicional Requisits de Festa Major.

L’Àliga fa història: Al contrari de la resta d’actes nous, aquest homenatge a l’Àliga pels seus 25 anys se celebra tan sols en aquesta edició de la festa, sense continuïtat. L’objectiu és presentar una remembrança històrica dels punts de la ciutat on hi ha documentada la presència, en alguna ocasió, d’aquesta figura, que es remunta al segle XVII. Es tracta de quatre espais: el Portal de Barcelona, l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, l’església de Santa Maria i l’Ajuntament. A cada punt, actors de l’aula de teatre escenificaran la història de l’Àliga amb cada un d’aquests espais de la ciutat.

L’Encesa: Es tracta d’una proposta de la Colla del Basilisc, per crear un acte inspirat en els balls de diables típics de la comarca del Penedès. L’encesa també servirà perquè el Basilisc es doni a conèixer com a colla de foc de la ciutat en el marc de les Santes. Oferiran una cercavila de foc en hora diürna, amb sortida a l’Ajuntament. La primera parada tindrà lloc a Can Xammar, on un narrador presentarà els diferents elements de la colla, en una presentació teatral que ha comptat amb l’ajuda de membres de Sala Cabanyes. La cercavila seguirà fins a la plaça de Santa Maria, on la colla oferirà un petit taller per ser diable. Els assistents podran fer un ‘tastet’, emprovant-se els vestits de la colla i agafant la forca.

Toc a toc: Aquesta proposta sorgida de la comissió d’actes de carrer vol donar resposta a la popularització dels grups de batucada a la ciutat. Es planteja com una ‘batalla’ de tabals. Hi haurà un total de quatre cercaviles des de diferents llocs de la ciutat que s’acabaran trobant a la plaça de Santa Maria.