Capgròs
El CE Mataró ho té complicat. L'equip està en descens, no depèn d'ell, visita un rival que lluita per entrar al play-off i està, encara més, en quadre per les baixes de Sauras i Mechi. La situació és realment difícil per un equip que ha passat una temporada horrible. I ja van unes quantes temporades tancades parlant d'annus horribilis. El descens està més a prop de la salvació, però això no ha de fer cap por. A vegades cal fer un pas enrere per fer-ne dos endavant. I la Primera Catalana no és, ni molt menys, el pitjor dels escenaris possibles. Baixar, passar una temporada amb un equip en part alta, pensar en un ascens factible i, sobretot, deixar de fer equips per sobre de les possibilitats econòmiques del club, seria una bona manera d'iniciar el projecte Sardà. De fet, segons paraules seves, el descens no canvia ni una coma de la idea que té pel CE Mataró. Es més, tindria prou ganxo il·lusionar amb una temporada en posicions altes, mentre es prepara el projecte mediàtic pensat per iniciar el setembre de 2010.
Però la possibilitat del miracle existeix. Guanyar al camp del Santboià no és impossible. I no és dolent mantenir-se a Tercera Divisió. Sempre i quan no es facin volar coloms. Sempre i quan aquest petit miracle no suggestioni el futur del primer equip. I aquest futur passa per la continuïtat, o no, de Jaume Creixell dins l'entitat. La seva figura ha quedat malmesa setmana rere setmana. No es pot fer un equip des de zero, es vol mantenir el gruix actual (Sardà dixit), i això no lliga amb la tensa relació que s'ha anat creant entre jugadors i entrenador. El tècnic és un dels culpables d'aquesta situació, junt als problemes econòmics i les responsabilitats de la junta sortint. Però en matèria esportiva, el responsable ha estat ell. El foc nou de veritat començarà quan Sardà presenti el seu projecte i acabi amb tots els fantasmes del passat. Amb tots. Com a secretari tècnic, després d'aquesta temporada, Creixell ha deixat de ser una opció vàlida.
Comentaris