Un mural de Ricard Jordà ret homenatge a Antonio Machado

Un mural dissenyat per l’artista mataroní Ricard Jordà ret homenatge a la figura d’Antonio Machado, mestre i poeta que dóna nom a una de les escoles de la ciutat. Jordà ha volgut explicar abans de res que es tracta d’un encàrrec que havia de fer Pepe Novellas, a qui ha volgut recordar durant l’acte. El mural mostra diverses etapes de la vida de Machado des del seu naixement fins la seva mort Colliure, recreat amb materials com “ciment, fusta, ferro rovellat i ceràmica”, segons ha explicat l’autor de la seva obra. Jordà ha destacat la figura del poeta, al que ha qualificat com un “símbol a seguir pels seus principis i la seva voluntat davant la vida”. Jordà ha estat treballant un any en aquesta obra, exposada just a l’entrada del CEIP Antonio Machado.

El poeta mataroní Manuel Patricio ha estat l’encarregat d’explicar les vuit etapes de les que es conforma el mural de Jordà: “la primera de les imatges és el Palacio de Dueñas, a Sevilla, on va néixer Machado el 1875; l’arc rodó que el segueix és l’Escuela de Libre Enseñanza, on va estudiar de petit i un dels símbols dels republicans com els seus pares”. Patricio ha anat desgranant el mural, passant per la Torre Eiffel de París on va viatjar Machado diverses ocasions o dues màscares representant la seva afició al teatre: “era molt dolent i li van dir que es dediqués a una altra cosa, tot i que posteriorment va escriure obres de teatre molt exitoses”.

Posteriorment hi ha just al centre una creu, que representa la tomba de Leonor, la dona amb la que es va casar i que va morir als tres anys d’estar junts a Soria. “Va ser un forat a la seva vida que no va superar”, ha explicat Patricio. D’allà va marxar a Baeza on va fer de professor en la Universitat renaixentista. El mural segueix amb una creu dins d’un cercle que representa el “poema de un día”, un text que el va marcar. Dues cares que representen dos professors inventat per ell quan volia explicar coses que no podia dir de boca seva, la recreació del seu amor impossible (una senyora benestant de Madrid) i imatges que representaven la República, de la qual en va ser defensor acaben el mural, que es tanca amb la figura de Colom que representa el seu pas per Barcelona i una creu final, simbolitzant la tomba de la seva mort a Colliure.

L’acte ha comptat amb la presència de diverses autoritats i més de 200 persones que han pogut veure el mural de Jordà per primera vegada, a banda de diverses activitats que les escoles Antonio Machado i Satorras han preparat per a l’ocasió.