Un llibre recull la importància del gènere de punt a Catalunya

“La capacitat d'adaptació, flexibilitat, versatilitat tecnològica i un producte final més proper, van ser les claus de l'èxit del gènere de punt”. Amb aquesta explicació, Montserrat Llonch, historiadora i autora de Tejiendo en red. La Industria del género de punto en Catalunya (1891 – 1936), explicava la resposta que havia trobat a la hipòtesi inicial del seu treball. “Vaig voler investigar perquè el gènere de punt va convertir-se en un èxit i un motor industrial”, va explicar. Durant la presentació del llibre, part de la col·lecció Monografías de Historia Industrial de la Universitat de Barcelona, Llonch va agrair la col·laboració de les institucions i particulars de Mataró que li van obrir les portes. “Els únics documents de l'època que hi havia estaven en mans de particulars”, va comentar. L'arxiu de Santa Maria, que li va brindar la documentació de Can Marfà, L'empresari Lluís Agustí o la Fundació Vilaseca van ser alguns dels seus “còmplices” en les feines de recerca.

La presentació del llibre, celebrada a la sala de conferències de Caixa Laietana, va comptar amb presencia del doctor Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Autònoma. Maluquer va parlar del fet que la indústria del gènere de punt sigui una indústria “tardana”. “Quan el dinamisme del tèxtil ja semblava esgotat, el gènere de punt va aportar joventut”, comentava. Per al doctor, aquest tipus de tèxtil va ser un dels grans protagonistes de la segona revolució industrial. “Es tracta d'un fenomen reduït a Catalunya i, més especialment, a la gran Barcelona i ciutats de la seva àrea com Mataró”, va explicar.

Un tema mataroní
En el seu parlament inicial, el doctor Jordi Nadal, director de la col·lecció i catedràtic emèrit de la UB, va glossar el concepte d'història industrial i va resumir de cara als assistents la feina realitzada pel seu departament a la Universitat de Barcelona. Un departament dedicat a aquest punt concret de la història de Catalunya i Espanya que ha donat com a resultat una revista i la col·lecció de monografies en la qual s'emmarca el llibre de Montserrat Llonch. A més, Nadal va mostrar-se “molt agraït” amb Caixa Laietana per haver finançat la publicació del llibre “perquè la nostra universitat té pocs recursos per a la publicació de les obres acabades”. El President de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, va respondre a les paraules del doctor. “Per nosaltres ha estat un goig col·laborar en un tema tan mataroní i del Maresme com el gènere de punt”, va comentar. Per la seva banda, Esteve Vilaseca, de la Fundació Jaume Vilaseca dedicada al estudi del gènere de punt a Mataró, va fer cinc cèntims de la situació actual del sector. “Hi ha hagut una tendència a la baixa però, amb el temps, la situació s'igualarà a tot arreu”, va destacar.