Un discurs ambigu

Sacha Baron Cohen és un dels còmics més incorrectes i irreverents que corren avui en dia per la gran pantalla. A la seva darrera pel·lícula, ‘El dictador’, sorprenentment no ha trobat cap impediment por portar la seva sagnant irreverència fins a límits, en alguns casos, una mica discutibles. ‘El dictador’ és una salvatge comèdia al voltant de la figura autoritària d’Aladdin, dictador d’un país no gaire imaginari a l’Orient Mitjà (la recreació del Palau, però, està rodada a Sevilla), que es veu pressionat per les Nacions Unides i pel seu oncle per avançar cap a una hipotètica democràcia que Aladdin no vol veure ni en pintura. Aquest punt de partida és el pretext argumental per fer tota mena d’acudits i bromes sobre la llibertat, la democràcia, els drets humans, les dones, el moviment ecologista les ideologies, la política, el terrorisme islàmic, les tortures, els atemptats i qualsevol altre cosa que la imatge d’un dictador ens pugui portar al cap. Comediant tot terreny, els acudits de Baron Cohen a ‘El dictador’ van des dels diàlegs mordaços fins a les escenes de pura escatologia, resseguint tots els matisos de la línia que va des de l’humor intel·ligent fins al mal gust més lamentable. Enmig d’aquest festival de la incorrecció, ‘El dictador’ compta amb un discurs a la manera de Chaplin amb el que, òbviament, es pretenia establir un vincle amb la magistral ‘El gran dictador’. Però l’ambigüetat del personatge i els acudits de la pel·lícula acaben desvirtuen aquest missatge de defensa de la democràcia i crítica de l’actual sistema capitalista. Una llàstima perquè, al final, les brometes de mal gust acaben per imposar-se en una pel·lícula que, per la seva voluntat crítica i transgressora, és avui en dia molt més que saludable.

espaiisidor.blogspot.com