El Teatre Lliure i el Teatro Español de Madrid coprodueixen Ricard 3r, un muntatge que es va estrenar al Festival de Teatro Clásico de Almagro i que el dia 25 de febrer es presenta al Teatre Monumental de Mataró, després de passar els dies 22 i 23 pel Teatre Fortuny de Reus. Es tracta de la primera obra que dirigeix Àlex Rigola després d'haver guanyat el premi Young Directors al festival de Salzburg del 2004, per l'adaptació de l'obra Santa Joana dels Escorxadors de Bertolt Brecht.
L'adaptació d'aquest clàssic de Shakespeare, que inclou música en directe, destaca per la seva posada en escena contemporània, «freaky, i fins i tot hortera», tal com la defineix Alícia Pérez, l'actriu que interpreta el personatge d'Elizabeth. L'acció succeeix en un bar típicament americà on les drogues i la prostitució estan a l'ordre del dia, al costat d'un ambient característic de família mafiosa. Per Pérez l'espectacle té «una certa al·lusió crítica a la societat americana». En aquest sentit, el Ricard 3r que Pere Arquillué interpreta és un personatge molt brillant, al qual se li han buscat més les febleses que les fortaleses. «En el fons és un perdedor, hereu d'una mala educació i que no és res més que el resultat de la societat on s'ha criat», explica Pérez. Per Arquillué, que es posa en la pell de Ricard 3r, «l'adaptació que fa Rigola del clàssic és clara i transparent».
A més de Pere Arquillué i Alícia Pérez, el repartiment el completen Chantal Aimeé, Ivan Benet, Joan Carreras, Àngela Jové, Nathalie Labiano, Francesc Lucchetti, Norbert Martínez, Joan Raja, Eugeni Roig i Anna Ycobalzeta. El Teatre Lliure i el Teatro Español de Madrid coprodueixen el muntatge, que es va estrenar al Festival de Teatro Clásico de Almagro.
Dissabte 25 A les 10 de la nit al Teatre Monumental. Preu: 19,60 / amfiteatre 16,20.
-
Un rei assassí?
Amb dos anys i escaig de regnat, Ricard III s'ha convertit en una de les figures més polèmiques de la història de la Casa Reial Britànica. La seva mort a la batalla de Bosworth (1585) va acabar amb l'anomenada guerra de les roses entre els York i els Lancaster i va fer pujar al tron Enric VII, que inaugurava així la dinastia dels Tudor. Però també va repercutir en cròniques històriques en què la figura del perdedor es va convertir en un monstre assassí, instigador de conspiracions amb l'únic objectiu d'aconseguir la corona. Aquestes són les fonts de les quals va beure el genial dramaturg per escriure la tragèdia històrica. Part de la població anglesa qüestiona la mala fama que ha acompanyat el que havia estat duc de Gloucester, fins al punt que s'ha creat una entitat Richard III Society que té com a objectiu promoure la investigació sobre la vida de Ricard III.
Un moment de la representació de lobra al Lliure.
Comentaris