Un agost diferent

M'he passat el mes d'agost esperant que es morís Fidel Castro. Cada dia, en tornar de la platja tota carregada de pilotes i flotadors, ho preguntava a algú amb una vida mínimament adulta: «Què s'ha mort, ja?».

Des que he arribat de vacances, visc connectada a Cubavisión, la televisió oficial del règim que, per grandeses d'aquest aparell en forma de paella que viu sobre la meva teulada, puc sintonitzar des de casa. No sé per què m'hi connecto, la veritat, perquè de tots els organismes que canviaran a partir de la mort del dictador, Cubavisión segurament serà l'últim. A la cadena tot segueix, feliçment, tan retrògrad com sempre, fent aquest tuf de manca de llibertat d'expressió tan característic: programes monogràfics de vuit hores dedicats a lloar la sanitat cubana "amb intervencions gravades del propi Fidel dient com el van guarir del genoll uns metges molt trempats" o la retransmissió en directe d'un pseudo-acte acadèmic on uns senyors experts en alguna cosa parlen dels atemptats frustrats contra Fidel.

Però en qui més penso aquests dies és en els meus amics cubans. En el Jorgito, per exemple, que viu a L'Havana i que durant els pitjors dies de l'anomenat període especial (l'any 94), quan jo el vaig conèixer, vivia de vendre als turistes pizzes fetes amb preservatius en comptes de formatge. O en el Pedro, psiquiatre de formació, que volia aguantar a la illa vivint amb els seus pares en una casa de L'Havana Vieja envaïda de paneroles però que va fugir quan la seva filla, de vuit anys, el va mirar als ulls i li va preguntar què hi havia més enllà. Més enllà del mar Carib. Més enllà de l'Oceà Atlàntic. Més enllà de la televisió oficial de Fidel.

En la Daisy, tota una dama, directora d'una de les sucursals que té el Bank of America al barri de Coral Gables, de Miami, que s'esforçava per explicar-me a quin lloc del barri del Vedado era la casa que la Revolució va prendre a la seva família, poc després de la destitució de Batista. La Daisy és una dona de món, que ha viatjat a un munt de països, du manicura perfecte, cabells de perruqueria i vestit de Cristian Dior, però se li neguen els ulls quan parla de la seva isla bonita i especula sobre els anys que falten encara abans no pugui tornar a veure el lloc on va néixer.

Tot i que potser no el reconeixerà, en aquesta Havana sacsejada per la misèria que han deixat els anys de comunisme cubà un cop desfet el glaçat bloc rus. M'he passat el mes d'agost preguntant-me com s'ho faran, ara, tota aquesta gent. De quin color seran les llàgrimes del exiliats que tornin? Com serà, la nova una Havana Vieja, acabada de pintar? Què diran les cançons quan ja no hi hagi distància insalvable? De què informarà, Radio Miami?

El què veurem, sembla, aviat, serà digne de veure. Per això els deixo. A Cubavisión hi surt un nou expert en el buit parlant de l'excel·lent salut de Castro. No vull perdre'm la seva cara de passat a punt de desaparèixer. Si volen la meva opinió, no crec pas que digui mentides: aquest prohom de la resistència que ha estat un dels governants amb més carisma del món durant 47 anys gaudirà de bona salut fins i tot dins la tomba.

http://www.caresantos.com
http://www.silencioeslodemas.blogspot.com
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online