Trenta anys de Miguel Bosé passen volant davant un públic entregat

Quan el temps passa any rere any i un segueix a dalt de tot és que les coses van bé. Miguel Bosé va repassar els seus 30 anys com artista en el concert de les Santes de Mataró. Dues hores generoses que van passar volant davant un públic, el seu públic, que va vibrar amb cadascun dels grans èxits que han mantingut l’artista nascut fa 53 anys a Panamà com un referent musical. El show del Papitour va convèncer a la capital del Maresme amb una posada en escena moderna, plena de vitalitat i ben adaptada a l’Espai Arquera que tants bons resultats ha tingut tant en el Cruïlla com en aquest concert de Santes.

Més de 8.000 persones van vibrar des del primer moment amb Bosé, que com ve sent habitual en la gira que serveix per mostrar i redescobrir els grans èxits del disc Papito, va obrir amb ‘Bandido’. Poc després, Bosé dedicava un petit parlament al respectable. L’artista, després de tres dècades sobre l’escenari, va demostrar que sabia com acontentar el públic que fidelment ha crescut amb ell. Una petita arenga per acabar de fusionar escenari i fans. Festa grossa. La manera de moure’s i viure cada cançó com si fos l’última mostrava el gran moment personal en el que es troba l’artista, dominador absolut de l’escenari gràcies a la llibertat total de ser l’amo de la tribuna on ha viscut els darrers trenta anys. I gràcies també a les taules que porta a les seves espatlles.

Després de servir al públic alguns dels temes més emblemàtics de la seva llarga trajectòria com ‘Bambú’, ‘Sevilla’ o ‘Nena’, va fer una aturada al camí per explicar que retrocedirien 25 anys fins arribar als seus inicis. I és que de la mateixa manera que Papito no és un simple recopilatori, Papitour no és un repàs al darrer disc de Bosé. El concepte ‘papito’ és el que agafa la trajectòria de l’artista espanyol i la renova totalment, convertint cançons desfasades en himnes totalment vigents. Així, cançons mig oblidades com ‘Super Superman’, ‘Creo en ti’ o alguna d’aquelles cançons que havia fet en el seu moment en anglès es convertien, lletres a banda, en cançons actuals. ‘Papito’ redefineix els seus grans èxits, el Papitour actualitza qualsevol dels seus temes.

Bosé va comptar amb la col·laboració de la seva neboda Bimba Bosé i el seu grup The Cabriolets. La família es va unir per cantar ‘Como un lobo’, espectacular duet d’una de les cançons de més èxit de l’artista. Abans, la neboda i el seu grup havien actuat de teloners. Un estil de música allunyat del públic assistent a l’Espai Arquera, que va estar amenitzat per Bimba Bosé, qui va anar despullant-se cançó rere cançó fins acabar completament nua sobre l’escenari.

No va faltar cap gran èxit. Fins i tot ‘Nena’ es va repetir en el fals primer final de concert. Encara faltaria veure a tots junts, The Cabriolet i l’equip de Bosé, tocant una altra cançó oblidada: Shoot my in the back. El públic demanava Don Diablo, un d’aquells temes que de cop sonen frescos i actuals malgrat els seus orígens. Bosé va cloure el concert com ho acostuma a fer en el Papitour. Amb el diable present. Un ésser a qui el cantant deu haver venut la seva ànima a canvi de ser etern sobre l’escenari. I així sembla que seguirà sent durant molt de temps.