Trànsit es presenta oficialment com a companyia resident a Mataró

Els ballarins de Trànsit treballen aquests dies a contrarrellotge per poder presentar, el 24 de novembre al Teatre Monumental, l'espectacle que suposarà la seva posada de llarg com a companyia resident a Mataró. El muntatge, que porta per nom El salt de Nijinsky, és un homenatge al ballarí d'origen ucranià que es presentarà prèviament ara al públic i s'estrenarà oficialment a la primavera. Tot i que l'actuació està concebuda, doncs, com un aperitiu, els aficionats al ballet rus podran començar a prendre nota de l'espectacle, que donarà a conèixer la figura de Vaslav Nijinsky.

“És un dia important”, destaca la directora de la companyia, Maria Rovira, “perquè després de tres anys d'estira-i-arronsa amb el Patronat Municipal de Cultura, per fi es formalitza un pacte, que esperem que estigui signat per la data de la presentació”. Està previst que aqust vespre la coreògrafa mataronina es reuneixi amb Jaume Graupera per concretar les condicions de l'acord. Rovira explica que la de Mataró ha estat per ella “una aposta personal”. “És una gran il·lusió poder estar a la ciutat on vas néixer i tirar endavant un projecte”, diu.

Trànsit va néixer al 1985 i, des de fa més d'un any, s'ha instal·lat a Mataró, si bé encara no han arribat els ajuts de l'administració, dels quals gaudeix qualsevol companyia resident. La directora, però, espera poder tancar un acord en breu i aconseguir així que els seus ballarins puguin viure de la dansa i regalar a la ciutat actuacions com les que ja van fer el Dia Internacional de la Dansa o per Les Santes. “Si es té la sort de treballar amb diners públics”, diu, “no hi ha satisfacció més gran que tornar a la comunitat el que et donen”.

Maria Rovira confia que aquest sigui el primer pas per dotar Mataró en un futur d'un centre artístic per a la dansa. Així, apunta la seva eterna reivindicació: “Calen llocs de creació”. La ballarina recorda que, en altres països d'Europa, s'ha avançat en aquest sentit perquè “hi ha hagut creadors agosarats que han demanat, per una banda, i polítics còmplices, per una altra”. “I espero que Mataró tingui la visió necessària per fer-ho possible”, afegeix. L'Aula de Teatre se'ls ha quedat petita i la companyia ja ha rebut, durant aquest últim any, la visita de ballarins de Costa Rica, Brasil o Argentina, entre d'altres països, que han vingut a donar classes a Mataró. “Si tenim una companyia resident i ve gent de l'estranger, un dia o altres s'hauran de decidir a fer que existeixi un espai que camini sol”, adverteix.

Un ballarí prodigiós
El salt de Nijinsky acostarà el públic a la figura d'un dels més prestigiosos ballarins de tots els temps. Vaslav Nijinsky (Kiev, 1889-Londres, 1950) va ser el primer en atorgar rellevància al paper masculí sobre l'escenari i els seus salts han estat mítics. La directora de Trànsit ressalta que “era un ballarí prodigiós, extremadament net a nivell de moviment”. El muntatge parteix de la última pirueta de Nijinsky de la qual es té constància. Un brot d'esquizofrènia va fer que el geni hagués d'ingressar en diferents centres psiquiàtrics. Durant una visita del coreògraf Serge Lifart, el geni va fer un salt memorable que va captar la càmera d'un fotògraf. “Sempre he pensat que seria molt interessant fer un espectacle a partir d'aquesta última foto de Nijinsky”, destaca Rovira, que es declara molt atreta per la seva intensa vida. “Nijinsky va tenir una relació molt tormentosa amb Diaghilev. Es va casar amb una dona, però no era el camí que havia de seguir. A més, era un home extremadament religiós i tot això li va provocar un shock”, explica. L'espectacle en què treballa Trànsit intentarà acostar la seva figura al públic.

La companyia compta actualment, a més de la directora, amb cinc ballarins: Marta Fernández, de L'Hospitalet; Maria Garriga, de Mataró; Isabel Tàpia, de Barcelona; el cubà William Castro i l'argentina Sol Vázquez, que també dóna classes de dansa contemporània a l'Aula. L'actuació del dia 25 serà també un gran dia per ells. “Nervis no n'hi ha. El que hi ha són ganes de ser-hi i de que la gent ens reconegui i accepti el nostre treball”, comenta Vázquez.