Tots els colors del verd

L'anàlisi dels resultats de les eleccions autonòmiques basques del passat diumenge 17 d'abril es pot fer des de molts punts de vista. De les ofertes electorals, del procés, de les expectatives, dels resultats, de les conseqüències..., i segur que en cada punt de vista des de varis aspectes: polítics, sociològics, àdhuc psicològics... Voldria afegir-me a aquestes anàlisis des d'una visió que em crida l'atenció des de el primer moment que es van conèixer els resultats, com és la resposta en brut, elector a elector, manifestada amb el que va decidir fer amb l'exercici del dret democràtic que disposava ales seves mans aquell diumenge.

En primer lloc la participació, el nombre de gent que va anar a votar. Dels 1.799.500 electors que tenien dret a vot, el van exercir 1.252.869. A les eleccions anteriors, les de l'any 2001, hi havia gairebé el mateix nombre d'electors: 1.813.356. Ja em va sorprendre que fossin alguns menys, pocs, però alguns menys: 13.856. Aquesta mena de dades sempre són indicatives d'alguna cosa. És a dir, del 2001 al 2005 el nombre d'electors va disminuir en un 0,76%. Però, en el 2001 els electors possibles que van exercir els seus drets van ser molts més que el 2005: 1.431.996. La diferència de votants és de 179.127, és a dir, un 12,5% dels que van anar a votar el 2001 es van quedar a casa el 2005.

Les causes de l'abstenció han estat molt estudiades i comentades, en general a la Ciència Política, i en particular en tot i cada un dels processos electorals, a casa nostra i arreu. En aquest escrit, i comentades les dades més amunt exposades, voldria dir una causa que moltes vegades no es té en compte i que és l'acceptació passiva –resignada o no – del procés sense voler incidir-hi. No és desinterès o “passotisme”, ni és rebuig al sistema, sinó una conscient decisió de deixar en mans dels altres ciutadans/nes el resultat de la consulta. L'any 2001 en una situació de gran crispació en el procés electoral que llavors es va viure va anar més gent a votar que ara.

A aquestes eleccions del 2005 amb propostes partidàries diferents, com exposaré més endavant cas per cas, un bon nombre d'electors – el 12,5% -, per causes segurament diferents, van decidir no fer-ho. Aquí crec que cal remarcar, dons, que els canvis en les ofertes electorals, o la consideració de les conseqüències d'aquelles ofertes, va comportar una mobilització menor que la que es va donar quatre anys abans.

En segon lloc, les paperetes que va recollir cada oferta electoral. Començant pels que en va recollir més a els que en van recollir menys, sempre entre els que van obtenir escons en el nou Parlament que és va escollir.

Una consideració prèvia en aquest apartat. Es parla de guanyadors i perdedors com si el procés electoral es pugui comparar amb una competició esportiva. Però les característiques dels diferents processos electorals fa que sigui necessari matisar aquest tema. En el sistema polític espanyol els processos electorals estan regits per el principi de la distribució proporcional dels vots obtinguts per cada candidatura, en espais geogràfics determinats per les províncies amb un pes diferent en cadascuna d'elles. Cal recordar això tota vegada que millor que guanyadors caldria parlar a casa nostra d'ordre de preferència dels electors, que si bé moltes vegades esdevenen guanyadors els primers, no han de ser-ho necessàriament. Recordem el cas de les dues darreres eleccions autonòmiques catalanes, on en unes, els que més vots van obtenir, el PSC, no van aconseguir ser els primers en escons; i en unes altres, en que els que van tornar aconseguir més escons, els de CiU, no van poder encapçalar ni estar en el Govern que en va sortir del procés electoral. O en el cas dels sistemes majoritaris, amb circumscripcions petites i nominals. Aquest cas comporta, per exemple, la pràctica invisibilitat del partit liberaldemòcrata a la Gran Bretanya.

Feta aquesta consideració, tornem-hi.

Quadre de resultats de les eleccions autonòmiques basques del 17-04-05

Els que van treure el major nombre de suport en vots dels ciutadans/nes bascos van ser els de la coalició PNB-EA. Van rebre menys suport que l'any 2001. Crec que no és errat afirmar que, malgrat presentar una oferta diferent que en les anteriors eleccions, concretada en el conegut Pla Ibarretxe, no va reeixir en aconseguir més suport electoral, sinó el contrari.

El segon grup va ser el PSE-PSOE. Va aconseguir més suport. Podem afirmar que la posició d'aquests grup ara va ser diferent que el 2001, va substituir l'enfrontament de blocs polítics per l'oferta de diàleg, i les cares: Nicolás Redondo per Patxi López. La seva estratègia va resultar exitosa i reeixida.

El tercer grup va ser el del PP. Aquesta formació va canviar el cap de llista, María San Gil enlloc de Mayor Oreja, però va mantenir l'estratègia de confrontació de l'anterior vegada. El resultat no es pot dir que els fos positiu en termes de suport electoral.

El quart grup va ser EHAK (Partit Comunista del Poble Basc). Aquest grup, i el seu resultat, va ser un de les novetats d'aquestes eleccions, ja que era, i és encara, una formació desconeguda i fantasmagòrica: no té seu social coneguda, avui no es coneix quina cara tenen els seus electes, el seu programa és força reduït, i es mouen en un guió preestablert fent funambulisme sobre un fil prim per anar cap els seus objectius. El cert és, però, que la il•legalitzada Batasuna va demanar el vot per a ells, i no se n'ha amagat de manifestar la seva satisfacció pels resultats que van obtenir, a més de l'evident recolzament logístic que els ha donat. Llavors no serà gaire errat comparar el resultat que han obtingut de suport en vots amb els que va tenir HB el 2001. En aquesta extrapolació, que crec que poca gent em discutirà per la seva versemblança, constatem que més enllà dels subterfugi emprat, hi ha un gruix fidel, amb un cert increment, de persones que mantenen impertèrrits la creença en la radicalitat de les seves propostes, i en els mitjans (in)justificables per aconseguir-les.

El cinquè grup va ser EB-IU. Aquest grup, que va participar en el Govern Basc en el període que ara es renova, va mantenir candidat i programa amb aquella posició crítica que els és tan pròpia avui a la gent de l'antic partit comunista. Aquesta actuació, pel que sembla, no ha estat valorada pels votants que no li han mantingut el suport que li van donar abans.

Per últim, el darrer grup en obtenir representació parlamentària és Aralar que entra per primer cop al Parlament basc. Aquesta era una oferta nova provenint de l'esquerra abertzale que fa públic manifest de rebuig del terrorisme com a forma de fer política i que encara que poc, ja ha estat reconeguda per un bon grapat de votants que han cregut en la seva alternativa.

Recapitulant: resultats diversos, tres que pugen i tres que baixen; estratègies diverses, tres d'antigues i tres de noves, i de grups diferents que els altres; i moltes opcions, i molta pluralitat.

Tots els colors del verd, sota un cel de plom que el sol no pot trencar...

I ara què? Com es fa la governabilitat del País Basc? Fins hi tot, abans. Quina governabitat cal fer al País Basc amb tanta presència plural i fraccionada, contraposada i enfrontada? I, a més, amb una banda terrorista present que ho contamina tot.

Sols hi ha la via del diàleg i de la cessió, del pacte i del compromís de tothom. Aquest és el tema. Però, un altre tema.

Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal.