Tossuderia o pacte?

L'Ajuntament de Mataró, està com gairebé tothom. Sense recursos per fer inversions, endeutat fins les celles, amb greus problemes de tresoreria i una part de la ciutadania subsistint precàriament. Podem afegir-hi els problemes heretats de difícil solució i algunes hipoteques socials i urbanístiques que no conviden a l'optimisme. Tot i amb això, la tossuderia en intentar trobar el desllorigador de tot plegat amb la col·laboració de tots és un dels actius de l' actual govern, a pesar de la frustrada proposta del Pacte de Ciutat. Tot i les crítiques que rep, no sembla que es pugui titllar de sectari a qui manté en càrrecs de confiança o anomena d'altres allunyats de l'òrbita partidària en punts claus de l'administració municipal. Hi podem posar-hi noms i cognoms, però em limitaré a dir que als desapareguts Instituts municipals de Cultura, Esports, Educació, Promoció Econòmica i a les dues principals empreses municipals es pot confirmar. Són més de divuit mesos d'un govern en minoria que ha fet mans i mànigues per aprovar pressupostos, ordenances i normes urbanístiques, necessitant sempre un ampli acord per a superar estretors econòmiques, optimitzar recursos i limitar despeses. Tot en contra pels qui no tenien experiència de govern - ningú neix ensenyat -, i que han comandat la ciutat en una situació de crisi molt delicada. No ha estat doncs un bon moment pel canvi que feia anys anunciaven, però malgrat entrebancs, critiques, queixes i ensurts se'n estant sortint. Els que abans manaven, em refereixo als socialistes, han tastat en l'oposició sense que hagin trobat el lloc ni hagin articulat cap discurs alternatiu veient-se arrossegats per les pròpies hipoteques dels darrers anys de mandat. Ara, amb la sentència del TSJC declarant nul el pla de millora urbana de Can Fàbregas que posa en entredit la viabilitat de l'anomenada locomotora comercial, hi ha l'oportunitat d'iniciar una nova etapa de més col·laboració, en un any que serà tant difícil com els anteriors, en el que caldrà racionalitzar encara més la despesa municipal i en que la situació econòmica de la ciutat es pot agreujar. No hi ha temps per donar-hi més voltes. Cal un acord programàtic ampli i plural i un govern municipal amb més força i autoritat que sigui una ajuda i no un entrebanc a que la societat mataronina pugui sortir de l'atzucac. A Mataró, CIU ha passat per l'experiència de govern i el PSC coneix el pa que s' hi dona a l' oposició i el que suposa abandonar l'esfera propositiv amb els perills que hi ha en construir una alternativa des d'una oposició radical que només els pot enfonsar en la mediocritat. Ambdues forces han de dialogar més en la segona part d'aquest mandat i veure fins i tot que més enllà es previsible que el consistori mantingui l'actual pluralitat. El paper de PSC i CIU a Mataró, encara que només sigui per raons aritmètiques, és i serà determinant, atès que els resultats electorals no deixen lloc alternatiu sobre on fer la tria de possibles socis. Ara ja saben que l' anomenat pacte de ciutat és impossible. El PP mataroní ha decidit ser la veu de l'espanyolisme més tronat, actuant com a sucursal del que li diuen des de fora i competint amb les posicions dures, xenòfobes i feixistes de PXC. IC i la CUP, han optat per competir fent una oposició legítima però radical i per tant no sembla viable la seva participació en un acord de govern, sense a que ixò suposi renunciar al diàleg amb uns grups en el que es poden arribar acords puntuals. A Mataró, si es vol un govern fort però sobre tot útil, només queda el pacte entre CIU i PSC, que es podria ampliar en propers mandats, si l' electorat decidís el retorn d' ERC. El nou context post electoral català, ho farà necessari en molts àmbits institucionals per assegurar la defensa de l'estat del benestar i l' exercici del dret a decidir. Es hora doncs d' abandonar la tossuderia per escollir el camí de la col·laboració i el pacte.