Tornem i continuem parlant de pobresa

Diverses són les vegades que en aquest espai d’opinió s’ha parlat de la situació a Catalunya i Espanya de la pobresa monetària i les situacions de privació d’una part important de la població, així com dels impactes que està tenint la crisi econòmica sobre la cohesió social i la continuïtat del procés de dualització social. Aquesta darrera setmana s’han publicat els resultats provisionals de l’Enquesta de Condicions de vida de l’any 2010 a Espanya i també a la resta de països de la UE, on s’ofereixen dades del 2009. Altracop doncs, hem de continuar parlant de pobresa.

Els principals resultats a Espanya posen de relleu que els ingressos mitjos de les llars han davallat el 2,9% en relació al 2008, que continua creixent la situació de les llars que expressen no tenir capacitat per afrontar despeses imprevistes (37,6%), així com la dificultat, o molta dificultat, de tres de cada deu unitats familiars per arribar a final de mes. (30,4%)

En relació al llindar de pobresa, que és l’indicador de mesura de pobresa per poder se comparat amb altres països i amb anys anterior (60% de la renda mediana), s’evidencia que l’índex de pobresa continua pujant situant-se en el 20,8%. Espanya es manté doncs a la capçalera dels països amb el majors índexs de pobresa de tota Europa només superat per Bulgària, Romania i Letonia.

La publicació d’aquestes dades confirma el que han anat exposant d’altres fonts en relació als darrers 2-3 anys per a disposar de dades empíriques dels efectes socials de la cisi econòmica: continua la tendència a la polarització de la societat espanyola, les situacions de pobresa i privació van en augment, apareixen nous col•lectius afectats per la dimensió de pobresa com són les llars on els seus membres treballen, els joves... i també que han augmentat situacions dinàmiques de població que entra i surt de la pobresa.

En la dimensió de la política social, altres indicadors de comparació europea continuen posant de relleu l’alta precarització, els baixos salaris i l’atur com a característiques fonamentals del mercat de treball espanyol, així com la tendència a l’estancament o davallada dels recursos destinats al Benestar.

Altracop en els debats sobre política social es posa de relleu que les mesures que estan prenent els governs europeus i en especial Espanya no van en línia de solucionar aquesta situació.