Capgròs
Inicialment em mantenia poc participatiu en el Referèndum sobre la independència. Em deia que ja tenia prou feina. La decisió de l'Enric d'implicar-s'hi a fons, que els organitzadors em demanessin gestions puntuals i que l'acció tingués una data clara de caducitat, va ajudar a que m'hi emboliqués. Vaig acabar convertit, com tants d'altres, en una urna ambulant per demanar el vot per avançat. I després, fins i tot vàrem posar alguns dies, pocs, una taula de propaganda i recollida de vots en una zona propera a una barriada amb molta immigració recent. Sortosament molts han fet molt més que jo, però estic content del meu gra de sorra. Mai una acció popular ha aconseguit aplegar tants voluntaris, tants dies i amb tanta unitat!
Un dels primers dies vaig convidar la Roser a votar i, d'entrada, em diu: qui governarà quan tinguem la independència? El que guanyi les eleccions, qui si no? -Com ara, oi? No crec en la Democràcia, almenys amb la d'aquí. No veig polítics disposats a regir-se per la legitimitat, si no per aprofitar-se de la legalitat, ni capaços de Posar a ratlla els fanàtics... I no em facis votar No a la independència del meu país-. Aleshores vaig recordar que, fa temps, m'havia explicat els greus problemes que al 36 havia patit la seva família.
A la taula a prop de la barriada passen molts magribins i molt sud-saharians. Estan, en general, contents que els donis propaganda i que els convidis a votar. Alguns diuen que ja han votat a la mesquita, altres no tenen papers, altres no entenen el català, però somriuen agraïts. Normalment les dones recullen el paper, somriuen i marxen. Però també, alguns i algunes, voten amb convicció.
Asseguts en uns bancs hi ha un grupet de persones de la primera immigració, l'espanyola. Convidats, no volen votar. Estos negros y magribís votan porqué los engañáis. No saben nada. Si vostès ho tenen clar, votin. El referèndum és per saber què pensa la gent sobre aquesta important qüestió. Poden votar que NO, els hi diem, però no es mouen. Hace 46 años que vivo en Mataró. Aquí se me ha tratado bién, aunque tuve que trabajar muchísimo, pero a estos los políticos los estais mimando. Pueden vivir sin trabajar, solo con ir a llorar al Ayuntamiento. En mi bloque hay uno que se ha comprado un coche con los vales que le dan las asistentas sociales. Y todo el dia se lo pasa sentado en el portal. Eso tendrías que arreglar. Un altre ens diu: yo votaré si primero ustedes votan a favor de los toros. No voten, però no hi ha cap retret, cap tensió. Uns dies després del Referèndum torno a passar per allà i s'aixequen i em preguntes com ha anat la consulta i si estem contents del resultat.
Passa un immigrant, ja gran, que té una botiga al barri. Li demano que voti. Queda parat. Reflexiona. Agafa les dues paperetes i el sobre i diu que ho ha de consultar amb la família. Al cap d'una bona estona torna amb els obre ple i tancat. La hija me ha dicho que podía votar i la nieta que debía votar. Después pasarán ellas. I torna la papereta que no ha fet servir. És la del NO.
Ara és un jove que està treballant en una botiga. Està content perquè volia votar i no sabia on fer-ho. Quina lliçó a aquests de Madrid. Això sí que és donar facilitats perquè la gent voti. Que aprenguin a treure partit de les noves tecnologies...
Fem una consulta sobre la independència. Vol votar? -¿independencia? Tenemos que estar unidos. La unión hace la fuerza. Aquest fins i tot sembla una mica enfadat, però altres: vaig votar a la Rambla. Doncs jo vull anar-hi el dia 20. Em fa gràcia!
S'acosta una parella gran, coneguda de vista. Nosaltres no votarem perquè som federalistes com en Duran. Els d'Unió són confederals, que és pacte entre nacions sobiranes.... però ja ho tenen decidit i passen de llarg.
Comentaris