Tabac i hostaleria

La nova Llei del Tabac no és tal, sinó una llei modificativa de la que va entrar en vigor l’1 de gener de 2006, la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.

Fa gairebé dos anys que se’n parla d’aquest nou text, per tant no hauria de sorprendre a ningú la seva entrada en vigor a partir del diumenge 2 de gener de 2011; per que des del meu punt de vista l’anterior text ja va néixer mort, en ser una Llei l’aplicació de la qual es deixava en mans dels mateixos empresaris, que majoritàriament van optar – de forma legítima i raonada- per deixar fumar en els seus establiments, i també per les contradiccions del propi text, que ara no entraré a comentar, per que seria objecte d’un altre article .

Interessa més veure com afecta el nou text al sector de l’hostaleria i a la societat en general. D’entrada no es podrà fumar en cap espai públic tancat, la qual cosa significa que en cap establiment de l’hostaleria , és a dir en els locals d’oci nocturn i en els establiments de restauració no es podrà fumar. Això afecta a : discoteques, sales de festa, bars musicals etc...i a restaurants, bars, cafeteries i similars. Aquests establiments podran però vendre tabac sempre en màquines expenedores automàtiques que estiguin a l’abast i sota el control del titular del negoci o dels seus treballadors.

On més es podrà vendre o comprar tabac ?, doncs en els estancs, en les guinguetes de premsa i en les botigues de conveniència de les benzineres. Veiem doncs que l’Estat s’assegura una àmplia xarxa de punts de venda per a satisfer la demanda. La pela és la pela, també a Madrid, no en va hem vist com fa uns dies s’han apujat els preus de totes les marques de tabac.

En quins llocs es podrà fumar ?: als espais a l’aire lliure de qualsevol dels establiments d’hostaleria abans esmentats, i en concret en el 30% de les habitacions del sector de l’allotjament, com són hotels, pensions etc...sempre que tinguin extracció independent o sistemes d’eliminació del fum. S’haurà d’avisar els clients, hauran d’estar degudament senyalitzades i els treballadors no podran entrar en les habitacions quan els hostes hi siguin. També es podrà fumar en les terrasses dels establiments d’hostaleria sempre que tinguin com a màxim dues parets i sostre. Això probablement generarà un increment important de demanda de terrasses als Ajuntaments i de forma indirecta possibles problemes de sorolls al carrer, en especial en les zones urbanes on hi hagi implantació del petit oci nocturn, tipus bars de copes i bars musicals. En general el gran oci nocturn –discoteques, sales de festa, etc...-ja estan ubicats en polígons industrials.

Des de la meva talaia he escoltat totes les opinions possibles al respecte, tant de ciutadans clients, com de treballadors i d’empresaris, i les opinions estan polaritzades entre deixar-ho com està o prohibir-ho totalment com proposa el nou text. Al final tot depèn de si un es fumador o no. Molt empresaris, o per que no fumen o per que creuen que s’ha d’aplicar i imposar la llei per a tots igual, hi estan d’acord. D’altres, la majoria, voldrien continuar com ara, aplicant una llei que de fet no s’ha aplicat per la seva immaduresa i per les seves contradiccions i manca de concreció.

Al darrera el que hi ha és el debat de la salut i del dret a gaudir d’espais nets de fum, tant pels potencials clients de l’hostaleria i el turisme, com sobre tot pels menors i pels propis treballadors del sector. Se m’acut que incrementant els impostos i els preus del tabac el que l’Estat busca –amb molta lògica- és reduir el tabaquisme i els efectes del tabac sobre els no fumadors (reducció de la despesa sanitària en aquest capítol) i que els mateixos fumadors acabin pagant els serveis que el dia de demà probablement necessitaran, si continuen fumant.

Els efectes sobre el sector estan per veure. A curt termini és evident que afectaran les caixes d’unes empreses que estan patint la crisi, però hem de donar temps al temps i veure com reaccionen els no fumadors en comprovar que poden gaudir de més espais d’oci i de trobada en locals nets de fum. S’estima que els no fumadors són el 70% de la població. S’imposa per part dels empresaris una política clara d’atracció d’aquest col·lectiu i evidentment demanar l’ocupació mesurada i lògica de la via pública per instal·lar terrasses, que donin sortida als clients fumadors. Aquest és un país que pel seu clima s’ho pot permetre. Els Ajuntaments ho haurien d’entendre, i permetre-ho sota uns paràmetres sostenibles, per tal d’evitar el tancament de negocis i ben al contrari, obtenir un increment d’ingressos per la via de la taxa per ocupació de la via pública.