‘Volem saber on són els nostres fills’

Amb 24 anys i embarassada de set mesos i mig, l’Anna Pàez va tenir el seu primer fill, una nena, l’11 de juliol del 1981. Però no la va arribar a veure mai. Els metges que la van atendre a la Vall d’Hebron es van endur el nadó i poc després li van dir que havia mort. Tampoc el pare de la recent nascuda ni la seva àvia, a l’hospital, van poder veure el cadàver. “Ens van dir que havia nascut amb malformacions i que era millor que no la veiéssim”, explica aquesta mataronina, que ara està convençuda que la seva filla va ser segrestada i donada en adopció de manera irregular. Fa un temps, Páez va intentar recuperar els papers a la funerària i al registre civil, però arreu va comprovar que la informació era confusa o contradictòria, o directament inexistent. Les seves sospites va quedar confirmades quan fa només uns mesos va aconseguir finalment una còpia de l’historial mèdic corresponent al seu ingrés a la Vall d’Hebron. Allà va veure les petjades de la seva filla corresponien a un nadó normal, quan els metges li havien fet creure –així consta a l’únic paper que li van donar després del part- que l’infant havia nascut amb polimalformacions i que tenia els peus tres vegades més grans del que és habitual.

El cas de l’Anna Páez s’assembla molt al dels centenars de milers de persones que arreu de l’Estat han estat víctimes d’una xarxa de tràfic d’infants que es remunta a les èpoques més profundes del Franquisme, però que va continuar funcionant amb força durant els anys setanta i vuitanta i fins i tot durant la dècada dels noranta. Les víctimes d’aquesta xarxa formen ara part d’Anadir, l’Associació Nacional d’Afectats per les Adopcions Irregulars, i que el passat 27 de gener van presentar un total de 261 denúncies davant la Fiscalia de l’Estat perquè s’investiguin aquests casos d’infants robats. “Volem saber on són els nostres fills”, explica Páez, una de les dues mataronines que, de moment, han denunciat els fets.

Casos amb trets comuns
L’Associació Anadir va néixer fa un parell d’anys. El seu impulsor, Antonio Barroso, es va assabentar que ell, com tants altres infants espanyols, havia estat comprat i fet passar després com a fill natural. Barroso va crear l’associació per agrupar persones que s’haguessin trobat en el seu mateix cas, i des de llavors, l’associació no ha parat de créixer. Les històries que expliquen els seus membres tenen molts trets comuns, explica l’Anna Páez. En tots els casos, els metges havien assegurat que els nadons havien nascut morts i els pares no podien veure el cadàver o en veien un que no era el del seu fill natural. En tots els casos també es dóna el fet que es tracta de parts prematurs o sortits de comptes, i també bessonades. La majoria s’han produït en grans hospitals on hi treballa molt de personal, i els fets impliquen metges, infermeres i personal administratiu, però també monges i religiosos. Ara, 261 d’aquests casos ja han arribat al Fiscal General de l’Estat, Càndido Conde-Pumpido, que ha designat un fiscal especial per coordinar les investigacions que s’han derivat a les fiscalies provincials. L’advocat d’Anadir, Enrique Vila, calcula que hi pot haver hagut 300.000 robatoris i vendes de nadons a tot l’estat espanyol.