Ocupes impunes fan la vida impossible a veïns d’un bloc de Mataró

De pisos ocupats n’hi ha a centenars a Mataró. Ni molt menys tots els casos són conflictius  ni generen problemes greus de convivència. Però quan ho són, i quan els ocupants tenen un perfil delinqüencial, la situació pot esdevenir un autèntic infern per als veïns. Aquest és el cas de la Ronda Cervantes 55. Els residents estan absolutament farts del tràngol que els toca passar amb uns ocupes que, entre tràfic de drogues, amenaces, baralles i festes fins a la matinada, no els deixen ni viure. La Policia Local, que té una unitat específica per a aquests casos, hi ha actuat més d’una desena de vegades, però tot està a l’espera d’una resolució judicial que no s’eternitza. “No podem més, és insuportable”, relaten els afectats.

Els ocupes van entrar i canviar el pany, i els Mossos ja no hi van poder fer res

El relat que fan els veïns és similar al que podrien fer residents d’altres blocs que pateixen la mateixa xacra a Mataró, tan sols un exemple més de la gravetat del fenomen a la ciutat. El pis en qüestió, a la primera planta del bloc del barri de Santes-Escorxador, romania buit des que el van embargar al seu propietari. Poc abans de la pandèmia va ser ocupat, en primer lloc per persones de perfil gens conflictiu. Però al setembre hi van entrar uns nous ocupes que estan fent la vida impossible a tothom. “En el moment de l’accés, no havien passat ni 5 hores que vam visar als Mossos, però com que havien canviat el pany van dir que no podien fer-hi res. I aquí va començar el nostre malson”, destaquen els veïns. 

Són habituals les festes i baralles fins a la matinada, els veïns no poden dormir

Els residents del bloc testimonien que els ocupes es dediquen presumptament al tràfic de drogues, amb joves sortint dia i nit en un estat d’alteració greu degut als efectes dels estupefaents. “Els pocs veïns que hi vivim hem de patir amenaces i intimidacions, suportar baralles entre ells, amb cops insuportables a les parets a tota hora que fan tremolar l’edifici, destrosses dels elements comuns de l’escala, l’olor de la marihuana que no et deixa ni respirar, i festes i crits i ampolles pel terra fins a les 5 de la matinada en dies laborables”, constaten. 

Un panorama dantesc que ni la policia ha pogut avisar. Els veïns, entre els quals hi ha persones grans i famílies amb nens petits, asseguren que han trucat més de 50 vegades a Mossos i Policia Local. Aquests últims, a través de la Unitat de Civisme i Convivència, hi han fet acte de presència en nombroses ocasions i i hi ha aixecat diverses denúncies per les molèsties que generen als veïns. “Però tan bon punt els agents marxen, els ocupes tornen a fer la seva, amb total impunitat”, lamenten els afectats, que han vist com els joves ocupes llençaven objectes als policies des dels balcons i els insultaven greument. “I ni així els han detingut ni han fet res”, s’exclamen. 

Tot plegat es produeix en plena pandèmia, en un moment on les restriccions de mobilitat i d’interacció social són molt elevades i on es convida a tothom a estar tant com es pugui a casa. Quelcom que s’ha convertit en un malson per als residents a aquest bloc, mentre que els ocupes no fan ni cas a cap d’aquestes normes. “Per a ells no hi ha toc de queda ni limitacions ni res, entren i surten de matinada, es reuneixen 10 persones a casa... la pandèmia no va amb ells”, lamenten els veïns. 

El cas està en mans d'un jutge, la decisió s'eternitza i els veïns estan desquiciats

Quan es va produir l’ocupació, el propietari del pis va presentar una denúncia. Els veïns saben que el cas va arribar als jutjats el desembre passat, i estan a l’espera d’una resolució del jutge perquè es procedeixi a desnonar els ocupes. Quelcom que no arriba mai, i cada dia que passa mentrestant és un suplici per a ells. Des de l’Ajuntament asseguren que no poden fer res per accelerar-ho; el nou protocol amb què es va dotar el consistori per dur a terme desallotjaments preventius permet fer-ho, en base al a llei actual, tan sols quan l’ocupació genera perills per a la solidesa estructural i problemes de salubritat de l'edifici. Dos supòsits que no es produeixen en aquest cas, i que ho deixen tot en la via judicial, de nou massa lenta. 

Com a víctimes directes d’una situació del tot deplorable, els habitants del bloc es neguen a assumir que no hi ha res més a fer. I per això alcen la veu per denunciar “la passivitat i deixadesa de les administracions, i l'abandó que els ciutadans patim en un sistema injust i ineficaç on sembla que les lleis es facin pels delinqüents”. “Estem totalment desquiciats”, conclouen.