Un desallotjament fet segons el nou protocol de l'Ajuntament, al barri de Cerdanyola. Foto: ACN
Un desallotjament fet segons el nou protocol de l'Ajuntament, al barri de Cerdanyola. Foto: ACN

El nou protocol de l'Ajuntament accelera els desallotjaments d'immobles ocupats a Mataró

El consistori ha dut a terme des del maig 52 desallotjaments preventius d'immobles ocupats que comportaven risc sanitari o d'habitabilitat

El desallotjament realitzat divendres passat, dia 16, d'un bloc de pisos ocupat al barri de la Llàntia, és un dels 52 desnonaments dut a terme per l'Ajuntament, des del maig passat, de pisos o locals ocupats que comportaven risc sanitari o d’habitabilitat. Uns desallotjaments que s'han pogut dur a terme gràcies al nou protocol amb el que s'ha dotat lel consistori. Aquests 52 desallotjaments s'inclouen en el total de 138 ocupacions en les quals ha intervingut la Policia Local des de principis d'any. L'Ajuntament de Mataró, a l'igual que els d'altres ciutats metropolitanes, demanen més més recursos per combatre les ocupacions il·legals. 

El mig centenar d'actuacions vinculades a situacions de risc sanitari o d'habitabilitat en els immobles són fruit d'un nou protocol que facilita que l'Ajunament pugui decretar el desallotjament preventiu de cara a evitar el risc per a la seguretat i la salut de les persones, amb la corresponent autorització judicial. Aquest protocol -que permet accelerar uns tràmits que si no s'allarguen molt en el temps- es basa en el fet que l'Ajuntament té competència per decretar la inhabitabilitat d’immobles davant irregularitats o danys que afectin a la solidesa estructural dels mateixos, l’habitabilitat o per deficiències que afectin a la salubritat.

Durant aquest 2020 la Policia Local ha intervingut en 138 ocupacions a la ciutat

Aquest fet no només afecta els ocupants il·legals, sinó també els propietaris dels immobles, a qui es pot arribar a sancionar si no compleixen les seves obligacions de conservació i de bon ús dels mateixos. Això pot comportar l'existència d'habitatges buits o mal conservats a la ciutat, que faciliten l'ocupació i alhora fan que siguin més perilloses. Aquest protocol es va posar en marxa el mes de maig passat i fins ara ha suposat  el desallotjament de 52 pisos o locals que estaven ocupats en 8 immobles ubicats a diferents punts de la ciutat. 

Pel que fa a les dades del conjunt de 2020, la Policia Local de Mataró, principalment a través de la Unitat de Convivència i Civisme, ha actuat durant aquest any i fins al 9 d’octubre en 138 ocupacions a la ciutat, especialment aquelles que generen problemes de convivència. Aquesta xifra suposa un descens respecte a les actuacions fetes l’any anterior (154 de gener a setembre).

foto 3708461

Un home marxa d'un bloc ocupat a Mataró. Foto: ACN

Els Ajuntaments alerten que les ocupacions en molts casos estan protagonitzades per perfils delinqüencials

A Mataró, com a la resta de ciutats metropolitanes, l'ocupació il·legal d'habitatges s'està convertint en un focus important dels problemes de convivència als barris. Malgrat que el fenomen no és nou (la crisi econòmica del 2008 va deixar moltes famílies al carrer que van ocupar pisos buits de grans tenidors) ara els ajuntament es troben que aquesta ocupació la protagonitzen sobretot persones amb perfils delinqüencials que posen al límit els nivell de tolerància de la ciutadania. Ajuntaments com els de la capital del Maresme reclamen a l'Estat i la Generalitat més recursos i protocols policials clars per poder combatre el fenomen.

A Mataró, un dels principals conflictes que s'ha viscut recentment va ser l'ocupació, fins l'estiu passat, de dos blocs de la Sareb al barri de Cerdanyola, on hi vivia un centenar d'ocupes amb antecedents policials per robatoris. Se'ls va poder desallotjar per l'estat insalubre de l'immoble, que és ara per ara la via més eficaç que te l'administració local. "Les ocupacions conflictives acostumen a estar associades a habitatges molt degradats i l'única cosa que podem fer és per la via administrativa, si hi ha alguna cosa que fa que l'habitatge sigui inhabitable", explica l'alcalde de Mataró, David Bote.

En aquest sentit, l'Ajuntament de la capital del Maresme demana la creació de la figura del fiscal especialitzat. Calen, diu David Bote, solucions "estructurals" per poder fer desallotjaments de manera més ràpida. La Policia Local de Mataró té detectats 138 casos aquest any. Des del mes de maig, però, ja s'han desallotjat set immobles, amb un total de 52 pisos o locals.

 

Comentaris (2)

Josep Lluís Fa 9 mesos
Em sembla perfecte, el què no entenc què les xifres d'aquest any siguin inferiors a les del any anterior, quan tots sabem que la situació s'agreujat moltíssim en especial a barris com Cerdanyola o Rocafonda i en general a tot Mataró però, el què més em preocupa, tots aquests ocupes amb perfil delincuencial, a on van? els treuen d'un pis ocupat i els deixen al carrer? Això es tradueix en que dels 52 pisos desallotjats en pocs dies seran 52 noves ocupacions en altres indrets de la ciutat?
I Rocafonda? Fa 9 mesos
Tenim greus problemes fa la tira anys en edificis. N, hi ha tants pisos ocupats que l, ajuntmanet et ja ni els conta?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive