Sortim al pati

Per la seva naturalesa – propietats privades a l’interior de les cases – els patis de molts habitatges del centre de la ciutat són per a la majoria de mataronins uns autèntics desconeguts que amaguen un món que res té a veure amb l’exterior d’aquell mateix carrer. S’hi respira silenci, tranquil·litat, un privilegi en els temps que corren, com reconeixen els mateixos propietaris, i al bell mig de Mataró.

El carrer cèntric que té la fama de gaudir dels patis més extensos és el d’Argentona. Hom ho pot comprovar fàcilment travessant el portal que dóna accés al casal de gent gran Jaume Terradas. Només cal alçar una mica la vista per veure la molta verdor en forma d’arbres que surt dels patis veïns. El mateix casal aprofita l’ampli terreny com a espai de passeig i de repòs a l’ombra, i amb diverses pistes de petanca. La mirada cal dirigir-la també a la casa just del costat, la modernista Coll i Regàs, de Josep Puig i Cadafalch, per veure que, tot i no tenir-hi tants elements decoratius com a la façana, la part posterior de l’edifici també és exemple de bellesa.

Endinsant-se en una de les cases del carrer es pot comprovar que, efectivament, són patis d’una gran extensió, no pas d’amplada, ja que aquesta equival a la façana - uns cinc metres és la mesura estàndard de les cases de cós de Mataró -, però sí de llargària, al voltant de vuitanta metres. Entre els elements que s’hi conserven hi destaca una font de més d’un segle d’antiguitat. La Carolina, la propietària, explica que han hagut de fer “més pràctic el pati, amb una part empedrada i una altra amb gespa artificial, sobretot per no gastar aigua i que el manteniment sigui més senzill”. Hi tenen un bon grapat de plantes, si bé cap gran arbre, com sí que se n’observen en alguns patis veïns. “Fa dos estius vam haver de talar la palmera perquè la va atacar l’escarabat morrut. Són coses que has de saber que poden passar si vols tenir un espai així, i a més t’ha d’agradar, perquè du feina i un pati ben cuidat és bonic, però un que no es mantingui correctament pot ser ben trist”, considera. Tot i el treball que comporta, la Carolina, que viu a la casa des de fa dotze anys, n’està molt, del pati, sobretot pel lloc d’esbarjo que suposa per als nens i per al gos. “Els adults també l’aprofitem força, però hi ha com un acord no escrit entre els veïns de no fer-hi grans festes fins a altes hores de la matinada ni soroll”, explica.

A la banda muntanya del carrer els patis també són destacables. El Centre d’Art Ca l’Arenas n’és exemple, si bé quan es va fer la gran reforma de tota la finca per convertir-la en espai d’exposicions el pati es va transformar en espai funcional. S’usa en les inauguracions de les mostres, i s’hi van portar a terme un parell de conferències de la passada edició del Festival Shakespeare. L’element més important és un xup, que es pot considerar tot un símbol de molts patis a les cases de Mataró. La paraula “xup” és l’adaptació mataronina de “jub”, i consisteix en un dipòsit d’aigua que quan sobreïx vessa al safareig per les petites roques, la molsa i l’heura. El de Ca l’Arenas és de l’any 1898, el mateix en que es va inaugurar la casa, projectada per Emili Cabanyes.

Rerebotigues elegants
Moltes botigues de la ciutat amaguen també belles sorpreses en forma de pati. Si no, pregunteu-ho a la bomboneria Berna, del carrer de Barcelona, o a la copisteria Castellà, del carrer d’en Pujol. En aquest cas el més important no és la mida, ja que no tenen res a veure les seves extensions amb les dels patis del carrer d’Argentona. De forma més quadrada, també els xups, fonts i safareigs presideixen els patis, acompanyats d’altres elements bucòlics. És impressionant, per exemple, la parra centenària que fa ombra al pati de la bomboneria. “És el que ens dóna més feina, perquè quan els raïms cauen embruten el terra, però ens agrada mantenir-la”, diu Anna Maria Cantallops, que també informa que s’estan plantejant de fer en un futur alguns actes relacionats amb la botiga en aquest espai, o llogar-lo per a reunions o petites celebracions. La casa en sí data de les primeries del segle XVIII, i conserva algunes estances a la planta baixa que són un autèntic museu etnològic, mentre que el safareig del pati presenta un monumental escut amb la M del nom de Maria i que lluu la inscripció de l’any en que va ser fet, el 1865.

Quasi topant pati amb pati esquena amb esquena, a la copisteria Castellà s’hi conserva el que potser és el xup més gran de la ciutat, amb prop de quatre metres d’altura, i que va enamorar l’historiador, arqueòleg i dibuixant Marià Ribas. “Entre tantes màquines de la botiga, és un plaer obrir les portes i veure aquest pati. Cada matí, abans d’obrir la botiga rego totes les plantes, i ho faig amb molt de gust”, manifesta Manel Parra, responsable de la copisteria, i que comenta que ja han convertit en tradició fer el sopar de la nit del 25 de juliol en aquest racó.