Són els recursos municipals, estúpid

Quan les Associacions de Veïns demanàvem apropar el finançament dels nostres ajuntaments al model europeu (50 % Estat; 25 % Autonomies i 25 % Ajuntaments), enteníem que tenien un finançament insuficient, ja que rebien un 12-13 %. Era insuficient per atendre la modernització urbana, la dotació d’equipaments i la despesa en atenció social que la ciutadania demanava. Tot i així, els ajuntaments, més propers als ciutadans, atenien aquestes despeses encara que correspongués a altres administracions.

Quan es va implantar l’IAE els ajuntaments van tenir una font d'ingressos que els permetia afrontar bona part d’aquestes demandes. Compensava els baixos ingressos per l’IBI, els ridículs impostos pel patrimoni, les plusvàlues, etc… L’IAE va ser fortament criticat pels partits de la dreta i amb l’arribada del PP al govern central es va eliminar.
Aquell govern, prèviament, havia canviat la Llei del Sòl i obert la porta a l’entrada de capitals cap a “el totxo”. Capitals d’inversors exteriors i també del propi país que es van transferir al “totxo” procedents de la indústria, de l’agricultura i tanmateix dels serveis. Les conseqüències per a l’economia espanyola les estem patint actualment.

Mentre els ajuntaments obtenien recursos per la via dels impostos no van veure la necessitat d’entrar en els tripijocs de venda de sòl municipal, canvis de planejaments, convenis urbanístics amb constructores, etcètera. Sense altres recursos – “todo el suelo es urbanizable, ya pueden tener ingresos”- van haver-hi d’entrar. Hi ha “danys col•laterals”, en forma de corrupcions vàries, que es decideixen actualment als tribunals.
Convé recordar aquesta història ara que tothom parla de reformar els ajuntaments. Ara que alguns, seguint una històrica cultura empresarial tan nefasta pel nostre país, només volen veure la solució en la reducció de personal i serveis. De com obtenir recursos pels ajuntaments per modernitzar la seva gestió no volen ni parlar.

No demano la restauració de l’IAE, demano un debat per a la modernització dels ajuntaments que tingui present greus errors del passat i no caigui en començar, una altra vegada, la casa per la teulada.