Solsona dóna una lliçó de fraseologia en l’acte institucional de Sant Jordi

El guanyador del darrer premi Sant Jordi de novel·la, l’escriptor i periodista barceloní Ramon Solsona, va protagonitzar el passat dimarts 19 d’abril l’acte acadèmic institucional de Sant Jordi que organitzen cada any l’Ajuntament de Mataró i Òmnium Cultural. Una vegada més, l’espai del Saló de Sessions del número 48 de la Riera es va fer insuficient per acollir el nombrós públic assistent a aquesta cita, i, a instàncies de l’alcalde accidental, Ramon Bassas, algunes persones van fins i tot ocupar les cadires dels regidors que no van acudir a l’acte.

Conscient del que se li demanava, Solsona no va esmentar en cap moment la seva darrera i premiada obra, que porta per títol “L’home de la maleta”, sinó que va fer una conferència amena sobre llengua, i en concret sobre la fraseologia catalana. L’escriptor va dir trobar a faltar un volum científic que expliqui la procedència de les frases fetes i refranys catalans, però pels coneixements mostrats ben bé ell en podria ser el futur autor. Tot i fer-ne esment, no es va mostrar especialment preocupat perquè algunes expressions s’hagin deixat d’utilitzar: “Ocorre en el català i en totes les llengües. Algunes frases es van perdent, però n’apareixen de noves”, va dir, i va centrar-se més en demanar als assistents que es fixin en com la fraseologia explica moltes coses de la societat i de la seva història. D’exemples en va posar un munt, des de frases que tenen a veure amb la feina al camp - “si no vols pols, no vagis a l’era”, “anar al gra”, o “no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat” -, fins a les relacionades amb el món del tèxtil, amb la vida quotidiana o amb la religió. Va parlar de l’evolució gramatical d’algunes d’aquestes frases, com ara “costar déu i ajuda”, en què el temps, va exposar, ha eliminat la “h” de “hi”, i per tant ara l’expressió ha canviat lleugerament de significat: “Va passar de l’original en què Déu hi ajudava, a la que coneixem actualment, que a més a més de Déu es necessita altre tipus d’ajuda”.

Que la llengua és un element viu i en constant evolució va quedar clar en el reguitzell d’expressions que l’escriptor va citar i que s’han incorporat quasi sense adonar-nos-en en les darreres dècades en la parla del dia a dia. “La majoria actualment provenen del món de l’esport, i també de la tecnologia”, va dir, i va posar exemples com “canviar el xip”, “estar contra les cordes”, “el tret de sortida”, “llençar la tovallola” o “posar-se les piles”. Solsona, això sí, va alertar d’una constant castellanització o traducció literal de frases fetes de l’espanyol: “Aquí sempre hem dit ‘girar full’ i ara s’està imposant el ‘passar pàgina’, o sento joves dir que ‘això passa de castany fosc’”, va exemplificar.

A la part final de l’acte, va esmentar que Mataró i els seus voltants també tenen fraseologia pròpia, amb frases com “un desfet de temps” – la conferència la va titular d’aquesta manera - , “a pet d’ones”, o “fer toris”. La lectura d’un conte seu inèdit, “La temptació de la carn”, va fer riure pels descosits els assistents, que van acomiadar l’escriptor amb una destacable ovació.