Sobre els plans d’ocupació

Tenim a la nostra ciutat una institució que entre els seus fins està impartir cursos de formació professional, ajudar a la gent que no té feina, a ajudar a la gent que vulgui formar una perita empresa, elaborar correctament els currículums i altres tasques no menys importants. Aquesta entitat que es coneix com IMPEM i a la qual vaig accedir des de fa uns anys perquè trobar feina, no ja a Mataró, sinó a tot Espanya cada vegada és més difícil, guardo d'ella alguns records que no voldria que romanguessin en la meva memòria. L'últim d'ells es diu Pla ocupacional dirigit als que estem a l'atur.

Aparentment podria ser una acció positiva o molt positiva si es portés correctament però no és així. En què consisteix aquest Pla Ocupacional? No sé ben bé si tots els que vam ser cridats per a ocupar una o altra plaça tenia a veure amb l'especialitat que vam estudiar i vam exercir per diversos anys, o si era per reemplaçar a algun funcionari que estigui de baixa o no .... Però en el meu cas va ser un desastre. Primer, perquè després de diverses entrevistes algú va decidir que ocupés una plaça de dinamitzador social a l'Oficina de Llei de Barri (cosa de la qual no em penedeixo perquè vaig conèixer gent molt valuosa), no sense abans proposar-me una per a Educació, una altra per a Cultura, una altra per treballar en el grup de Dones i Joventut i no recordo si una altra més. Tot aquest procés va ocórrer en menys de 15 dies, però, durant els 7 anys anteriors en què ja estava inscrit en l'IMPEM mai m'havien cridat ni per donar-me els bons dies.

El cas és que quan al final t’informen de les característiques per a ocupar una plaça d'aquest tipus et diuen que és un contracte al 70% durant 6 mesos amb la qual cosa no acumules els 180 dies requerits per cobrar l'atur un cop acabat el contracte. Això per mi és el primer error ja que si volen ajudar els que estan en atur el més lògic és que cobreixi el període mínim de treball perquè quan acabis puguis cobrar el subsidi. Però a més, quan causes baixa les vacances que no gaudeixen tampoc te les paguen, de manera que aquests diners a algú va. Al final te n'adones que és un contracte escombraries, sense possibilitats de continuar en un treball que pogués interessar i que el teu paper no és altre que el d'un "becari públic".

Però si per un és un desastre encara ho és més per a aquells grups de treball a on t'insereixen en que almenys durant 15 o 20 dies el que serà el teu cap et va informant de que va el treball, que has de fer i com fer-ho, etc. etc. No obstant això, com la formació del treballador és importantíssima, t'obliguen a passar a més un curs de formació en l'horari laboral, el qual pot durar 4, 6 o més dies. Curs de formació que en el meu cas va ser una vergonya, ja que en un principi ens van dir que passaríem un curs d'ofimàtica avançat i quan va arribar el moment ni els ordinadors de l'aula de formació estaven preparades per a tal curs i en comptes d'ofimàtica pràcticament es va convertir en un curs de mecanografia doncs calia escriure tots els exercicis ja que ni la formadora del curs tenia cap accés als ordinadors dels alumnes ni tampoc havia la suficient logística com per reemplaçar aquest relliscada informàtic.

No obstant això, em quedo amb un bon moment meu al pas per l'IMPEM i va ser el del curs en administració de xarxes LINUX que vaig passar i del qual el grup de 16 alumnes que vam començar hem mantingut una estreta amistat en tot aquest temps. Uns van córrer la mateixa sort que jo en el Pla Ocupacional, altres ni tan sols van ser cridats i els menys tracten de buscar-se la vida com poden. Un altre bon moment de l'IMPEM va ser conèixer el professor que ens va impartir aquest curs i que va propiciar que nosaltres, els seus alumnes, ens convertíssim també en el seu amic.

Per sort en aquesta vida no tot és tan dolent com es pinta, només cal treure el millor de cada moment.