El doctor Pere Hortós i Cuní, que residia al carrer de Sant Benet, ha mort el dia 28 d’agost, a l’edat de 79 anys essent incinerat.
Va ser un metge gens convencional i molts joves dels anys seixanta i setanta van acudir a la seva consulta a la recerca d’orientació i consells especialment pel que feia referència a la sexualitat i les drogues. En el llibre “De súbdits a Ciutadans” diem d’ell que “Va esdevenir el conseller sexòleg, psicòleg de més d’una generació. Les seves conferències d’orientació sexual van coure. Es van fer populars per tota la comarca. I el seu consultori mèdic particular esdevindria un “confessionari” on molta gent hi anava a confiar-se, a obrir-se, a cercar solucions. Eren els anys de la “píldora”, de l’alliberament de la dona. Quasi tota la progressia mataronina ha passat pel seu despatx professional del carrer de Sant Benet.”
A part de la medicina va escriure al setmanari El Maresme, als anys 70, una sèrie d’articles sota el títol genèric de “Pensar no és malaltia”. En el publicat pel novembre del 1979 titulat “La personalitat i l’estructura” ell mateix parla de la seva visió d’aquells anys i on va dir: “En molts pobles del Maresme s’iniciava a cavall dels pas dels anys 60 als 70 l’organització de xerrades sobre la sexualitat, havent-se’n de fer algunes en la clandestinitat i d’altres anant a cercar amb prou feines i treballs l’autorització del Govern Civil de Barcelona” queixant-se de les estructures religiosa i política imperants i que “anirien posant en joc al llarg de la dècada dels anys 70 tota mena d’obstacles per deixar esmorteït aquest moviment conscient, renovador, de tota una població jove que amb el seu neguit posava en evidència la manera de ser hipòcrita i la ignorància sobre la sexualitat, mantinguts de forma inevitable per una generació que no havia fet res més que sobreviure durant anys.” I pel que fa al món de les drogues i en el mateix escrit hi diu: “La irrupció del consum de drogues “noves” apareixia al Maresme, concretament a Mataró, a l’inici de la dècada dels 70, si bé de forma insidiosa, per adquirir un fort increment a partir de l’any 1974, en el qual s’hi afegiria l’heroïna de forma gairebé imperceptible. Mentrestant, el tabac (droga amb certes característiques estimulants) ha seguit consumint-se malgrat ésser causa algunes vegades de càncer bronquial i d’altres (...) Val a dir que el consum d’alcohol ha anat incrementant-se al llarg dels darrers deu anys, i que l’estructura social ha anat menyspreant el seu consumidor (l’alcohòlic), mentre ha estat afavorint tota mena de propaganda directa i ensems indirecta del seu consum “habitual””.
Pere Hortós a part de la seva faceta professional era una persona compromesa a nivell social i polític. La redacció de la primeta etapa del setmanari El Maresme (1969-1970) es va instal•lar al local de la seva propietat del carrer Sant Benet. En l’esmentat llibre “De súbdits a ciutadans” es parla de la Comissió de Solidaritat de Mataró que donava suport moral i material als represaliats pel franquisme que eren empresonats. Entre els col•laboradors que feien aportacions econòmiques periòdiques ell també hi era. I més endavant, ja en democràcia, va formar de la candidatura municipal de l’any 1979 per Esquerra Republicana de Catalunya. I participà al debat sobre “Salut i política sanitària municipal” previ a les eleccions.
Pere Hortós, que deixa esposa i tres fills, forma part d’aquells ciutadans que van viure intensament la difícil etapa de finals de la dictadura franquista i la transició democràtica. Descansi en pau.
Comentaris