Sindicats? Sí, gràcies

Aquesta setmana molts treballadors i treballadores es queden sense conveni col·lectiu. La raó? La reforma laboral del PP: una reforma laboral regressiva i molt lesiva contra la classe treballadora. Una reforma que ha fitxat per llei un límit en la ultraactivitat dels convenis. La ultraactivitat és el període de pròrroga que s’estableix des que finalitza la vigència d'un conveni col·lectiu fins que acaben les negociacions que acorden el següent.
És cert que algunes negociacions s'allargaven en el temps, fins i tot anys, i que això perjudicava tant l'empresa com els treballadors, però no afectaven més que a una minoria de convenis. La immensa majoria dels convenis col·lectius, no obstant, es negociaven en un temps prudencial una vegada havien vençut. En molts casos, a més, mesos abans de la finalització del conveni vigent, ja es començava a treballar sobre les condicions del proper.

Ara, la negociació col·lectiva salta pels aires, per obra i gràcia d'un govern ultraliberal que el que persegueix és abaratir els costos laborals per la via de la imposició.
A aquells que critiquen els sindicats, als que acusen de poc menys que ser uns paràsits, de ser els culpables de la crisi, bo serà reconèixer-los l'encert d'haver consolidat, al llarg dels anys que portem de democràcia en el nostre país, d’haver-nos dotat d'una cobertura garantista als treballadors i treballadores d'aquest país amb l'assoliment de la negociació col·lectiva.

A aquells que no van voler fer la darrera vaga general adduint un munt d'excuses, promoguda per aquests sindicats vilipendiats, que el que pretenien era aturar la reforma laboral, caldria recordar-los que aquella vaga el que pretenia era fer inviable l'aplicació d'aquesta reforma laboral.

Els convenis col·lectius són vitals per a l'estabilitat i millora constant de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, i milloren, en tots els casos, l'Estatut dels Treballadors, marc mínim de les condicions salarials i socials de tots els treballadors i treballadores. Ara, en aplicar aquest límit a la ultraactivitat, tots els nostres drets poden quedar reduïts a la mínima expressió.

Quan un conveni perd la ultraactivitat, TOTES les condicions laborals recollides en el conveni col·lectiu se'ns passen a aplicar en funció del conveni d'àmbit superior, sempre amb pitjors condicions, i si no n'hi hagués, s'aplicarà l'Estatut del Treballadors. Només a Catalunya, aquesta nova normativa afecta més de 120.000 treballadors i treballadores.
Així doncs, i per posar només uns quants exemples, la nostra categoria professional deixem de tenir-la; podem acabar cobrant un salari base de 645,40 euros (Salari Mínim Interprofessional); la jornada laboral anual es pot veure incrementada fins a les 40 hores setmanals; desapareixen les quantitats que cobrem per antiguitat; si teníem primes per productivitat, aquestes desapareixen; sense conveni només podrem gaudir dels 30 dies per any que fixa l'Estatut i passarem a dependre de la voluntat de l'empresari per poder gaudir dels dies de vacances; perdrem qualsevol millora referent a complements per malaltia comuna o accident, etc., etc., etc.

És a dir, sense conveni col·lectiu totes les millores que els Sindicats havien negociat i acordat amb les patronals, totes les lluites guanyades a pols durant els més de trenta anys de democràcia en aquests país, se’n van en orris gràcies a la Reforma Laboral del PP. I encara hi ha qui creu que els Sindicats no serveixen per a res. Pel que a mi respecta, Sindicats? Sí, gràcies.