Capgròs
Vivim temps de paradoxes; per això no és gens estranya la proliferació, sobretot a l'Administració pública, de tantes sigles sindicals. No només és a l'Administració pública on es segueixen inventant sigles i més sigles, que cada cop s'assemblen més als sindicats d'oficis del segle XIX sindicat de metges, sindicat d'infermeres, sindicat d'inspectors d'hisenda, sindicat de policies locals... A vegades s'inventen sigles que responen a àmbits més amplis de l'Administració, però que no deixen de ser sigles, que no responen a cap projecte sindical propi. També a les empreses privades, massa vegades amb el suport i la intervenció de la patronal, se segueixen inventant sigles i més sigles, aquestes de color clarament groc.
En els inicis els treballadors s'organitzaven en sindicats d'oficis. Va ser Joan Peiró, sindicalista de la primera meitat del segle XX, assassinat pel franquisme, qui va teoritzar amb més encert sobre la conveniència d'organitzar els treballadors per rams de la producció. El conflicte social no era entre els teixidors i l'empresari; el conflicte social era entre els treballadors de la fàbrica de punt tots i totes i l'empresari i entre treballadors i empresaris del sector.
Actualment la tasca sindical ha esdevingut més diversa i complexa que abans. Cal defensar els interessos de les persones treballadores no únicament en l'àmbit laboral, sinó en tots els espais de la societat en què estan en joc els nostres interessos com a assalariats. Per aquesta raó, per CCOO són avui prioritaris temes com la defensa de polítiques econòmiques i fiscals més justes que permetin consolidar el benestar social de les persones treballadores. I això vol dir reivindicar aspectes com la defensa de la protecció social i la viabilitat de les pensions, l'habitatge social, els drets de les persones immigrades, dels joves, el dret a la igualtat de les dones, la conciliació de la vida laboral i la personal, la defensa de la sanitat i l'educació públiques, els drets de les persones dependents, la defensa de la mobilitat sostenible i el medi ambient, etc.
Avui, pel sindicat, la defensa del que anomenem salari social i la qualitat de vida són objectius sindicals, junt amb els tradicionals de la lluita per millorar el salari, la jornada i l'organització del treball o la defensa de la salut laboral. Els treballadors i treballadores, també els del sector públic, han d'entendre que el sindicalisme del segle XXI no només és el de la negociació col·lectiva i l'acció sindical d'empresa o de sector, sinó que també és el sindicalisme de la concertació i l'acció socioeconòmica en el territori, sigui d'àmbit local, autonòmic o estatal.
Cal fer arribar amb claredat al conjunt de les persones treballadores, també a les que treballen al sector públic, que l'organització sindical més útil és la que respon als paràmetres de sindicat general. També cal explicar que CCOO té la força i el grau de representació que té gràcies a les persones afiliades i a les que democràticament voten les candidatures del sindicat als centres de treball. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
Comentaris