Silencis

L’espai Capgròs està duent a terme una temporada si més no plena de peculiaritats. Va començar amb el debut seriós a la seva ciutat, d’Anna Caballero amb un ample currículum a Itàlia, va seguir amb la sorprenent presentació de Joan Poch com artista plàstic. Ara, i tot en espera del mes de desembre on commemorant els 50 anys d’activitat expositiva, en RIcard Jordà presentarà una especial exposició ben diferent a l’habitual en ell però alhora amb la seva marca d’estil, ens presenta el treball de Matías Lizana.

“Silencis” és el títol triat per l’autor per aquesta exposició i potser és així ja que en aquesta paraula es conté bona part de la trajectòria artística d’aquest mataroní, afincat de fa uns anys a Llavaneres, que de fa un parell d’anys ha retornat a l’activitat expositiva després d’un massa llarg impasse dedicat essencialment a la seva tasca professoral en l’ensenyament reglat.

Matías Lizana forma part d’aquell nodrit grup d’artistes que va esclatar al redós del taller d’en Pau Mañé. Artista inquiet es va moure en totes les vessants i encara que era un hàbil dominador del dibuix les seves experiències van anar per altres camins especialment en el camp de l’abstracció en la que va imposar com a sant i senya personal l’ús del color groc, en contraposició al blau dominant en el seu gran amic, l’Eduard Comabella. Va fer aposta també per l’art conceptual prenent part en diverses accions d’entre ells i com a més important , la de les Propostes a la Platja.

Com dèiem abans però, el silenci personal i creatiu va ser el dominant durant un parell de dècades fins que la temporada passada reprenia la seva activitat pública amb una magnífica juguesca de dibuix, sensacions i una sota lectura molt interessant , a la sala del Casal i ara amb una aposta molt més seriosa, exposa a l’espai Capgròs.

La mostra de Lizana s’estructura en base al seu perfecte domini de l’apartat tècnic en els seus diversos elements. Un domini que li permet estructurar un fons d’especial dignitat que dona suport a l’estructura de la peça que queda arrodonida amb un dibuix, que amb poques excepcions , queda intencionadament descentrat per poder crear així un exercici de tensions entre els elements contraposats que ens presenta.

Lizana juga intencionadament en aquesta exposició a trencar la dualitat com a contradictoris de la figuració i l’abstracció , tot presentant-los com complementaris. És l’etern debat entre el ple i el buit , el cos i l’esperit, el fons i la forma , l’exterior i l’interior. I ho fa amb un deix entre sensible i irònic , fidel reflex de la seva personalitat , apostant per uns cromatismes en que grisos i marrons es donen la mà per teixir un entorn ambiental que ens porti a la reflexió , fet al que també ajuda l’especial simbologia dels títols de les seves peces: “L’esperit de la tramuntana”, “Qui som, d’on venim, cap a on anem?”, “Espines al camí”....

Una exposició la de Matías Lizana que entenc com a punt d’inflexió en aquest retorn. Gaudit ja del plaer del dibuix i el realisme, crec que Lizana va retornant als seus camins primerencs però volent deixar un petit element descriptiu i identificable per afavorir la comprensió de l’espectador. Penso que en properes ocasions la figuració perdrà força per establir-se de nou en el diàleg de contraris , el que ahir, avui i demà serà punt de partida en aquets Matías Lizana joiosament retrobat per a l’art.

Matías Lizana - “Silencis”

Espai capgròs. Del 27 d’Octubre al 30 de Novembre de 2011