Sergio Rivero: 'Tinc control sobre la meva carrera'

Arribes amb el teu segon àlbum, Contigo. Quin és el canvi més important respecte el teu debut? El temps, perquè he estat gairebé un any gravant-lo i per l'anterior només vaig trigar un parell de setmanes.

Quins estils trobem al nou disc? No tants estils com en l'anterior, però sí molt de ritme. És un disc de pop juvenil i amb més força que l'anterior, perquè està més pensat per al directe. He tingut temps per trobar un estil propi i les cançons, tot i que són diferents entre elles, tenen una mateixa sonoritat: una mescla entre el pop espanyol, anglès i americà. La influència que he tingut de la música negra es nota a la veu: la meva forma de cantar i interpretar les cançons.

Quants temes teus apareixen a l'àlbum? Hi ha dos temes propis, però fa molt temps que composo, des d'abans de l'Acadèmia. El disc coixejava, fins que vaig decidir completar-lo com jo volia, explicant les històries que necessitava explicar: faltava posar-li el meu toc.

La resta, els d'altres autors, els esculls tu? Sí. La selecció de temes la vaig dur a terme, juntament amb el meu director artístic, abans d'escollir el productor musical, que ha estat José RamóN Flores. Li vaig dir al director artístic que només em posés cançons angleses i americanes. Gairebé tota la música que escolto és anglesa, per això moltes cançons del disc són adaptacions al castellà de l'anglès original.

Se sol comentar que els exconcursants d'OT no teniu control de la vostra carrera... No és veritat! Hi ha tanta llegenda sobre l'Acadèmia! Amb el primer si no vaig escollir jo els temes va ser per temps, no pas perquè m'ho prohibissin. Vaig grabar el disc en dues setmanes, i no podia influir el mateix en el resultat final que ara que he enregistrat el segon en vuit mesos. En aquest disc he decidit des de la portada fins a l'ordre de les cançons. Em vaig reunir amb tots els compositors i els vaig explicar de quins temes volia parlar i de quina manera.

Així doncs, has posat molta dedicació en el disc... Hi ha molt de mi en aquest disc. En vuit mesos he pogut estudiar molt la meva veu, he provat molts micros diferents. En definitiva, li he donat el que volia a cada cançó. En l'anterior cantava amb la lletra davant i gairebé per primera vegada. Amb aquest han estat unes cançons estudiades al 100% per veure quina intenció volia donar-los.

Però només ha passat un any des del primer disc. Has anat força ràpid... No és decisió meva, sinó de la companyia. Al febrer em van dir que tenien previst treure'm un disc al novembre. Em vaig posar les piles a partir d'aquell moment, al marge de la companyia, buscant temes i avançant feina, perquè no volia que m'agafés el tren. De fet, se'm va ajuntar la promoció del primer disc, la gira i la preparació del segon, tot a la vegada.

I no necessites temps per descansar? Quan he tingut un dia lliure l'he dedicat, per exemple, a veure com podia fer la portada. Em posava a Internet a buscar algunes idees. Era gairebé una obsessió enorme perquè tot sortís perfecte i finalment estic molt content amb el resultat.

“Nadie sabe cuanto durará este viaje. Por eso pienso vivir cada segundo al 100%”, vas dir en una ocasió. Sembla que assumeixes que la fama pot ser efímera, i més en el cas dels triunfitos. Ho sé, perquè no sóc tonto. També sóc espectador, consumeixo música i sé que hi ha gent que té la seva data de caducitat. Cal assumir-ho: l'èxit és imprevisible, s'ha de viure tot intensament, perquè demà pot ser que no siguem aquí.

Creus que tens data de caducitat com a artista? Crec que cadascú se la posa, amb la seva manera de treballar i prendre's les coses.

Què cal fer per convertir-se en un artista consolidat? Cal tenir respecte per la feina i la música, treballar amb consciència i estudiar, que és quelcom que tinc pendent, per la falta de temps. Me'n vull anar un any a Estats Units a estudiar producció musical i piano.

Et sents prou recolzat pels mitjans de comunicació? Depèn. Hi ha mitjans molt reacis a la gent que sortim d'Operación Triunfo i n'hi ha que no. Hi ha una mala fama en torn a la gent que sortim del programa. Afortunadament, el públic no entra en aquest joc. Sempre n'obtinc afecte i, de totes formes, crec que aquesta mala fama se'n va amb el temps i la feina.

En aquest sentit, creus que l'Acadèmia us preparava prou per l'àmbit professional? Mai no t'entrena el suficient, perquè cada carrera es viu diferent. Allà et preparen per tenir una disciplina, però a partir d'aquí cadascú que jugui les seves cartes de la manera que sàpiga i que pugui.

Què aporta Sergio Rivero a l'escena musical espanyola actual? No hi penso quan faig música. No m'agrada ser esclau dels fans, ni de la crítica, ni de la companyia de discos. Intento fer la música el més sincera possible i això és el que jo aporto. Si li agrada a la gent bé, i si no me'n torno cap a casa.

Què n'opines d'Ismael, concursant mataroní de l'edició d'enguany d'OT?Vaig assistir a la gala d'aquest diumenge i veure actuar Ismael, que va cantar amb Saray. Em vaig quedar impressionat amb tots dos, perquè a part que la cançó era molt maca i tenia un swing molt especial, em van sorprendre i crec que la seva actuació va estar molt bé.

Precisament, Saray, una de les favorites per guanyar el concurs, també és canària. Què hi passa a les illes? A les Canàries sempre hi ha hagut un nivell musical boníssim. Hi ha una bona cantera per seguir descobrint. Allà escoltem molts tipus de música, tenim moltes influències i cantem molt.

Quin és el teu projecte més ambiciós ara per ara? El disc, perquè vull fer-ho molt bé, treballar molt i mostrar-lo perquè estic convençut del que estic fent. I vull cantar en directe, que en tinc moltes ganes.