Sense trampa i amb molt de cartró

L'espai Capgròs acull aquest mes, en col·laboració amb la galeria Lolet Comas, l'obra de l'artista masnoví Gerard Rosés sota el suggerent títol de “La bellesa de la quotidianeïtat”. Una exposició en la que ens presenta un acurat recull de les seves obres habituals amb cartró, ben acompanyades per un seguit d'àgils aquarel·les.

Rosés treballa les seves obres sobre cartró ondulat (cartró d'embalar, normal i corrent) amb el que retalla les seves figures i els seus objectes, que seran pintats -colorejats quasi hauríem de dir- per ser col·locats de manera escenogràfica en aquests petits teatrins que son el que en realitat esdevenen les seves obres. Unes obres sempre difícils de definir en aquest equilibri perfecte entre la pintura i el volum.

Però clar, la tècnica és mitja i no pas finalitat , per això, encara que el material (cartró) i el seu especial tractament (color i volum) siguin l'esquer per motivar l'atenció i la mirada de l'espectador, aquest fet tècnic es dilueix ràpidament per assolir protagonisme la filosofia vital que expressa amb tota intensitat l'autor. Una filosofia de caire absolutament humanista, en la que l'home i quasi sols ell, n'és el principal protagonista.

Gerard Rosés sembla voler practicar una pintura en certa manera hedonista que ens vol transmetre els plaers de la vida , però defensant no els teòrics grans plaers i sí els petits plaers que es troben cada dia al nostre abast i que massa vegades no sabem ni veure ni assolir. Una postura a la que afegeix una mirada entre dolça i irònica , amb un afegitó de crítica, acostant-se als fets socials, cercant la bellesa del senzill, que no vol dir mai el simple, en aquest camí de la recerca de la bellesa de la quotidianeïtat, amb la que tan encertadament titula l'exposició.

L'exposició de Rosés ens presenta una mirada del diari , una mirada en la que tots ens sentim representats i fins i tot en algunes obres , ens sentim protagonistes. Ja sigui amb els seus cartrons, o les seves aiguades, treballades amb ritme intens i amb una clara sensació de profunditats, com si de proves o esbossos es tractés, abans de ser traslladades al concepte mare del volum.

Una exposició que us aconsello vivament i que mereix una detinguda visita amb el convenciment de trobar-hi, no tan sols un hàbil i creatiu concepte personal del treball plàstic, ans també un concepte anímic que ens submergeix en la sempre agraïda poètica del quotidià. Una exposició que demostra el gran nivell i la gran qualitat de Gerard Rosés, un artista sense trampa, però amb moltíssim cartró.