Sâo Félix Do Araguaia (II)

Quan Pere Casaldáliga va arribar a São Félix do Araguaia al 1968, el Mato Grosso era pura llei del més fort. “Amb aquests ulls, vaig veure baralles com les de les pel·lícules”. Anys després, la regió ha canviat però les denúncies de la prelatura són les mateixes. Acaben d'alliberar fa uns mesos a 1.200 treballadors d'una fazenda que treballaven en règim d'esclavitud. En Pere Casaldàliga ha substituït la resignació, que sembla no formar part del seu vocabulari, per un somriure irònic que no oculta una terrible esperança –lúcida, fonamentada, realista- en l'espècie humana. “Quan vaig denunciar el treball esclau al setembre de 1970, ningú ens va fer cas”. Després, amb la carta pastoral Uma Igreja da Amazônia em conflito com o latifúndio e a marginalização social ja hi va haver una forta repercussió en la societat i l'església, i els diaris brasilers –dominats per la dictadura- el van acusar de revolucionari. En Pere Casaldàliga també és el blanc de la semàntica llatinoamericana que comparteixen els defensors dels Drets Humans.

Però el vellet que ens espera a la porta, tres hores més tard de la nostra arribada prevista, es desdibuixa del perfil mític dels fets que narren els llibres. El contacte amb Pere Casaldàliga, Dom Pedro, no pot deixar indiferent. Els llibres i els fets resten, la coherència i el tracte s'han de viure i veure en aquells detalls on les paraules queden curtes de tan malgastades pel nostre demagògic segle XX. En Pere viu en una casa que comparteix amb part dels seus col·laboradors. Ara, “aposentado”, amb 77 anys i amb el pàrkinson, no surt gaire. Fa les seves pregàries a l'oratori, atén a la gent, llegeix les informacions que els seus col·laboradors li preparen. Al migdia, casa seva sempre és oberta per qui vulgui venir a menjar l'arròs que sempre fan de més. A les nits, comparteix ironies i bon humor, mira les notícies amb puntualitat metòdica, llegeix estudis literaris amb delectança.

A casa de Dom Pedro, no hi entren els tòpics que la postmodernitat ha construït entre el buit de les paraules i el seu significat. La coherència és coherència, l'atenció és atenció. Dels últims a passar a dinar per la casa, van ser una representació de la comunitat indígena Xavante. Parlen amb en Pere d'uns terrenys que reclamen i que han significat l'enèsima amenaça al capellà. No perd l'humor, “va ser el primer que van cridar els conqueridors espanyols: Terra!”. I sembla que des d'aleshores, la prelatura hagi estat lluitant contra la plaga del benestar a l'Amèrica llatina: els latifundis, que han aconseguit sovint terres amb mètodes fraudulents o en concessions de la dictadura, i que neguen la terra a indígenes, als petits camperols i a les comunitats de pioners. “Quan em mori, em trauran terra del fetge i del cor”.

Per a saber-ne mes:
ESCRIBANO, Francesc. Descalç sobre la terra vermella.
SÁNCHEZ LÁZARO, Mónica. Memorias del Mato Grosso. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil