Capgròs
Aquest escrit no pretén fer cap mena d'aportació històrica, strictu sensu , seria una temeritat per part del qui subscriu aquestes ratlles. El lector hi trobarà només l'aportació d'uns fets recollits en la tradició oral i algun també poc conegut arreplegat de relats que fan referència a les Santes.
De tota la vida, he sentit a dir que al carrer d'en Pujol de Mataró hi havia la casa de les Santes. En els medis en els quals aquesta circumstància es produïa, l'afirmació es feia amb fermesa, potser el desig superava la realitat. El fet, però, es que es deia. També em va arribar per via oral, no sé quina fiabilitat podia tenir la notícia, que quan es van fer les obres del nou edifici de la Caixa Laietana, que dóna al carrer d'en Pujol, hom hi va trobar les restes d'una vil·la romana. Cosa, que si hagués estat certa, donaria algun fonament a la tesi que el carrer d'en Pujol es considerés el lloc on hi havia la mansió de les màrtirs.
Persones molt vinculades a l'església i que varen patir en veure destrossat o incendiat el patrimoni religiós de la ciutat al començ de la guerra civil explicaven, com aquell que relata un fet prodigiós, que una de les peces cobejades pels incendiaris de la Basílica de Santa Maria eren les relíquies de les Santes que es guarden, avui encara, dins una urna de plata, sobre un tabernacle també folrat del mateix metall. Aquestes relíquies, segons els relators que vaig poder escoltar, es van amagar a la funerària del carrer de la Coma, en mig de baguls i caixes de morts. Quan aquesta empresa funerària va ser objecte d'un escorcoll per part de milicians que cercaven el tresor desitjat, tot i que remenaren de dalt a baix la sala on s'havien amagat les relíquies, fins i tot tenint-les a l'abast, no les varen poder reconèixer. Insisteixo, tot el comentat fins aquí procedeix de la vox populi.
Pel que fa les relíquies de santa Juliana i santa Semproniana la primera notícia que se'n té data al segle XI quan el monestir de Sant Cugat del Vallès, anomenat de Sant Pere Octavià, va lliurar diverses restes de sants per a la consagració de l'església del monestir de sant Esteve de Banyoles, entre aquestes restes hi consten les de les nostres Santes. En l'any 1099, serà en el mateix monestir de Sant Pere Octavià, que en ocasió de la consagració d'un altar a Santa Maria, també hi són dipositades relíquies de les Santes entre les d'altres màrtirs, segons consta en l'acta de consagració. Les referències a les relíquies de les Santes es repeteixen en documents posteriors, segons ressenya Devotioteca en els seu glog.
Atesa la possible vinculació de les màrtirs deixebles de sant Cugat amb la ciutat de Mataró, segons relata l'obra històrica del frare mínim, fill de Blanes, Joan Gaspar Roig i Gelpí els mataronins, per mitjà del seu Consell , en 1682 havien demanat al monestir de Sant Cugat, que servava les restes de Juliana i Semproniana, que les lliuressin a la capital del Maresme, que les considerava filles rellevants de la ciutat, a fi de poder venerar-les, per dir-ho d'alguna manera, casa seva mateix. No va ser fins al s. XVIII, que es va aconseguir el trasllat d'una part de les relíquies a Mataró en una processó que travessà la serralada litoral per Parpés.
Arran de la desamortització dels béns eclesiàstics, en 1835, el monestir ubicat a l'actual Sant Cugat fou clausurat i les restes de les nostres màrtirs, que encara hi havia, es traslladaren a Mataró. Les noves relíquies varen ser dipositades a l'altar major de l'església parroquial de Santa Maria juntament amb les que havien arribat l'any 1772.
Comentaris