Salvem El Corte Inglés

El 12 de febrer de 2004 es va realitzar l'aprovació inicial de la modificació de Pla General d’Ordenació Urbana àmbit “Ronda Barceló”, que preveia la implantació d'un centre comercial compatible amb el conjunt catalogat de Can Fàbregas, preparant d’aquesta manera l’arribada d'El Corte Inglés a Mataró.

Fa més de 10 anys, al mateix temps que es va iniciar a treballar en el Clúster Nàutic Mataró Marítim, el que serien els dos grans projectes de creació de riquesa i generació de llocs de treball a la ciutat, cap dels dos està en marxa i, tot indica a que no ho estaran, cadascun per diferents motius, però el més escandalós és, sense cap mena de dubte, el d'El Corte Inglés.

L’any 2002 es va aprovar el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de Mataró, que va atorgar al conjunt de Can Fàbregas i de Caralt el màxim nivell de protecció: "A". És habitual que els ajuntaments donin qualificacions A, ja que és una bona manera de vendre la ciutat a l’exterior guanyant arguments per què la visitin, i agafar-ne “orgull de ciutat”: contra més qualificacions “A” millor. En realitat va ser una qualificació subjectiva, ja que no sembla molt rigorós catalogar-te a tu mateix, però es va fer, i així va començar.

Al gener de 2007, quan s’avançava en l'arribada del que es va anomenar la locomotora comercial, es va crear la Plataforma Salvem Can Fàbregas en contra de l’enderrocament de l’antiga fàbrica on la CUP va donar un gran suport, també CIU, –encara es recorda al ex alcalde Mora al capdavant de les manifestacions–, i amb 2700 firmes i la coincidència de les eleccions municipals al maig, el llavors alcalde Barón governant amb el tripartit va accedir a les pressions d’alguns veïns i als pocs mesos va anunciar el trasllat de Can Fabregas uns metres al costat. Aixó va costar 1,7 milions d’euros als mataronins però no va ser suficient, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar una sentència favorable a la Plataforma Salvem Can Fàbregas declarant nul·la l’aprovació del Pla de Millora Urbana que va autoritzar el trasllat de la fàbrica.

Desprès de declaracions exagerades, política d’interessos i aprofitament electoral per part d’alguns partits, sobretot la CUP que va veure en aquest moviment una bona manera de monopolitzar l’actualitat, finalment es va arribar a un acord entre l’Ajuntament, la Plataforma i la CUP: es reconstruiria Can Fàbregas en la nova ubicació i el seu ús seria el que es va anomenar “La Casa de la Cultura Popular”, destinada, segons van declarar, com a punt d’exposició de la cultura de Mataró. La construcció l’hauria de pagar el Corte Inglés amb un cost de 3 milions i el manteniment mensual, que seria alt, evidentment, seria a càrrec de l’Ajuntament (sembla que era més important això que els problemes d’una ciutat amb un 20 per cent de persones sense feina). Tot un despropòsit, o tenia tot un propòsit?

Actualment l’arribada del centre comercial està “congelada” fins que no s’aclareixi l’últim escull, que es retiri el recurs que l’Assemblea Pagesa manté. Recurs, que com tota la ciutat sap, és arma per un altre tema que no té res a veure amb El Corte Inglés, ni amb el suposat interès en la vella fàbrica de Can Fàbregas, com són les terres afectades pel traçat de la línia orbital de tren, un tren que passarà per la terra dels pagesos i ells, simplement hi estan en desacord defensant el seus interessos.

I jo faig vàries preguntes: no és poc ètic per part de L’Assemblea Pagesa, que membres destacats formin part de la CUP, i facin servir el seu “suposat” interès cultural per Can Fabregas quan en realitat defensen els seus interessos com a empresaris agrícoles? Són més importants les pedres que les persones?, vull dir, era més important mantenir l’antiga fàbrica que no que 1000 ciutadans de manera directa i 3000 indirecta trobessin feina gràcies a El Corte Inglés? I una vegada ja està “salvat” Can Fàbregas, es pot utilitzar aquesta excusa, mantenint un recurs i paralitzant l’arribada d'El Corte Inglés? I per tant, són més importants els interessos particulars d’uns empresaris agrícoles que la creació de 1000 llocs de treball? També important, té aquest govern la capacitat de solucionar aquest problema, tenint en compte que alguns membres de CiU es varen manifestar per “Salvem Can Fàbregas”? I no menys important, si El Corte Inglés decideix no instal·lar-se, qui pagarà la construcció de Can Fàbregas? I per últim, si finalment El Corte Inglés no arriba, amb les conseqüències negatives que això tindrà, respondran els responsables d’haver paralitzat la seva arribada?