Salvador Espriu, reflexió a començ de curs

Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta, autor dramàtic i prosista Salvador Espriu.( 1013- 1993 ), exponent de fidelitat a la llengua i de consciència del que l'idioma representa per a un poble i uns països que el tenen per propi i natural.

El record que ens proposem fer amb aquest escrit, ara a començ de curs, quan palpem una dèria fora de tota lògica de voler esborrar el català de mapa escolar, obeeix a les paraules del mateix Espriu : “ Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d' aquest poble “. Un poble que geogràficament i social resta definit més enllà de les divisions administratives fetes des de l'arbitrarietat estatal. La pedregada seca que es preveu que caigui damunt l'escola i de tot l'àmbit educatiu nostrat amb l'aplicació de la Llei Wert, el decret de trilingüisme que Bausà vol aplicar a les Illes per arraconar el català a l'escola i el silenci administratiu del govern valencià no atenent els centenars de pares que demanen una escola valenciana i encara, el menyspreu del govern aragonès vers la llengua catalana, govern que ha gosat àdhuc canviar-li el nom, tot plegat demana una fidelitat, una consciència i una pràctica que condueixin a una resposta col·lectiva i portin al fracàs tots aquests intents anorreadors. Catalunya ha reaccionat, les Illes han donat la seva resposta contundent, pares i mestres; els batlles de la Franja de Ponent ha impugnat la gosadia, el País Valencià no para de denunciar les infracció dels drets de pares i alumnes Recordar Salvador Espriu en aquesta circumstància lamentable que estem vivint, ens sembla prou oportú per estimular la lectura de la seva obra, exponent de catalanitat i , si no s'ha fet, encara promoure'n el treball a l'aula.

La incorporació del català a l'escola, del seu ensenyament i del seu ús vehicular, ha constituït la gran renovació pedagògica en els països de parla catalana. Espriu va ajudar a afermar la llengua en moments ben difícils, que és tant com dir que va ajudar a posar solidesa i prestigi en els fonaments de l'escola catalana en llengua i continguts. Fem-ne, doncs, memòria.

La família Espriu era originària del Maresme, concretament d'Arenys de Mar, on està enterrat al cementiri d'aquesta vila. Ell, però, va néixer a Santa Coloma de Farners.

Espriu és un del grans escriptors catalans del s. XX. L'any abans d'ingressar a la Universitat de Barcelona, el 1917, ja havia redacta el seu primer llibre de poemes Israel, escrit en castellà. Després va elaborar altres obres en català El doctor Rip, Laia, Aspectes, Ariadna al laberint grotesc i Letízia totes abans de la guerra civil espanyola (1936-1939) .

A la universitat cursà dues carreres Dret i Filosofia i Lletres, Secció Història Antiga. Li plaïen més les lletres que el dret. Així inicia tota una carrera literària que abraça la novel•la, la poesia i el teatre. Excel•lí en la poesia i en la prosa de manera suprema, tant que li valgué ser candidat al premi Nobel. Guardó que no va obtenir per la pressions que exercí el govern espanyol damunt les institucions sueques. El mateix cas es produí amb poeta Josep Carner, conegut pel sobrenom de Príncep dels Poetes Catalans. Combinà la seva vocació d'escriptor amb la feina passant en la notaria que havia dirigit el seu pare.

Salvador Espriu forma part de la primera generació d'escriptors catalans que, des del moviment romàntic català ençà, la Renaixença, en la primera joventut troba la llengua catalana normalitzada i codificada oficialment.

La contesa civil va representar un gran trauma per a ell ja que capgirà els seus ideals fonamentats en el moviment del Noucentisme, veritable paradigma d'una cultura d'alt nivell i emmirallada en els pressupòsits culturals d'Europa.

Els versos que transcrivim expressen aquesta decepció davant la difícil situació viscuda :

Si sabéssiu com és difícil d'esperar un alçament de llum en la tenebra. Però hem viscut per salvar-vos els mots.

En 1955 publica Antígona. obra dramàtica i del mateix gènere Primera Història d'Esther, 1948. Ronda de mort a Sinera ,1965. Una altra Fedra, si us plau, 1978 i D'una vella i encerclada terra, 1980. En la seva obra es palesa com un gran creador de mites.

Espriu fou un exemple de fidelitat lingüística, quan acabada la guerra civil espanyola i s'implantà la dictadura del general Franco, molts escriptors, fins aleshores catalans, esdevingueren escriptors castellans o espanyols en passar a escriure llurs obres en castellà, sovint per necessitat ja que la producció en llengua catalana era vetada pel règim polític vigent aleshores.

No es va mostrar un escriptor passiu, aliè al fet social i nacional i, en conseqüència, participà en diverses accions de protesta per la vexació que patien la llengua i la cultura catalanes. Espriu, a qui la crítica va valorar com un gran poeta minoritari, difícil, culte i hermètic, esdevé per la seva actitud cívica, un autor popular, és a dir conegut i valorat. Fou objecte de diversos reconeixements : Premi Montaigne, 1970. Premi d'Honor de la Lletres Catalanes, 1971. De la Crítica, 1972. També fou nomenat Doctor Honoris Causa de Universitat de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, entre altres guardons i mèrits reconeguts.

Sigui aquest escrit un modest homenatge a Salvador Espriu quan fa cent anys que va néixer i en aquest inici de curs escolar, en el qual els enemics dels nostre poble, preparen i exerceixen una vexació vergonyosa i intolerable per a la nostra llengua i la nostra escola. No han d'aconseguir el que es proposen.