Sala Cabanyes presenta una versió renovada d’una sarsuela clàssica

La Sala Cabanyes estrena aquest diumenge “Cançó d’Amor i de Guerra”, una de les sarsueles més emblemàtiques, tot un cant a la terra i a la llibertat La versió de Sala Cabanyes està dirigida per Toni Grané i Toni Dey, amb José Martínez al capdavant de la direcció musical. Es tracta d’una de les grans apostes de la temporada a la Sala, i se’n faran un total de set representacions fins al diumenge 27 d’abril. L’obra recupera la tradició de grans escenografies de l’entitat

“Cançó d’Amor i de Guerra” és una popular sarsuela ambientada en un poble del Vallespir. Els dos protagonistes,  Eloi i Francina, veuen com el seu amor corre perill quan el fill del batlle Ridau, Ferran, es proposa casar-se amb Francina. L’obra reivindica l’honradesa, el treball noble i l’amor per la terra davant la corrupció i la traïció que s’emparen a l’ombra del poder. Tot plegat, amb llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora i música de Rafael Martínez Valls.

Presidida per una espectacular escenografia, l’obra produïda per la Sala Cabanyes compta amb la participació d’una quarantena d’actors i actrius que interpreten i canten, acompanyats d’una orquestra amb mitja dotzena de músics. Amb aquesta posada en escena, la Sala recupera el gènere de la sarsuela i la tradició de grans escenografies de l’entitat. Grané i Doy busquen reivindicar la sarsuela com a espectacle total, modern i actual, amb l’objectiu d’aconseguir un espectacle musical que el públic pugui veure i, al mateix temps, disfrutar. “Cançó d’Amor i de Guerra” és un muntatge que, 88 anys després de la seva estrena, s’ha convertit en tot un símbol.

Paral·lelismes amb Catalunya
Malgrat que l’obra se situa en la França revolucionària de finals del segle XVIII, sovint se n’han fet lectures entre línies i s’han fet paral·lelismes entre la trama de “Cançó d’Amor i de Guerra” i la realitat catalana. De fet, just després de l’estrena, l’any 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’aleshores governador civil, el general Milans del Bosch, va pressionar els autors perquè en canviessin el títol original (“Els soldats de l’ideal”) i, acabada la Guerra Civil, el franquisme va prohibir que es pogués representar.