Ruth Aixemeno busca la bellesa 'des de la senzillesa' a l'Espai Capgròs

L'Espai Capgròs s'allunya aquest mes de juny de les exposicions pictòriques figuratives per acollir l'obra de l'artista resident a Cabrils Ruth Aixemeno. Sota el nom de "La comunicació" Aixemeno mostra, des de demà dijous, dia 1, un conjunt de peces que ella mateixa defineix “més estètiques que artístiques”. La inauguració oficial de l'exposició tindrà lloc el dia 7. Aixemeno, formada a l'escola d'arts i oficis, on va treballar des de l'estampació al dibuix artístic, passant per l'estudi de tot tipus de materials, crea les seves obres “des de la intuïció” amb l'objectiu de “buscar l'estètica, la bellesa” i aconseguir que les seves creacions tinguin un impacte directe al públic. No és gens partidària de les dobles lectures; per aquest motiu, les seves obres no tenen títol, només matèria, impacte visual.

“No vull argumentar una obra amb un ‘com' o un ‘perquè', vull que agradi, sense buscar motius” assegura l'artista. Aixemeno intenta representar “la bellesa des de la senzillesa”, tot i no sentir-se gaire còmode englobant les seves obres en etiquetes artístiques com el minimalisme. El seu treball intenta ser una lluita contra l'estrès i la saturació d'informació, protagonistes de la societat del segle XXI. “Estem ja massa saturats com per esforçar-se també davant d'un quadre. L'art d'avui dia ha d'aportar una mica de relaxació, ens ha d'agradar, encara que no sapiguem per què, però sense que ens suposi un sobreesforç. Estem exposats a massa informació, el nostre cap ens demana una mica de pau”.

Experimentar amb materials
La recerca de la senzillesa, fugint de la conceptualització artística, no significa deixar de banda una certa complexitat formal en les seves creacions. Aixemeno intenta experimentar amb tot tipus de materials, “menys els tradicionals” adverteix. El seu no és un estil definit, adscrit a una determinada corrent artística; el seu catàleg incorpora des de collages fins a quadres formats per línies geomètriques, passant per composicions que són un “batibull” de colors, línies i formes, que crea depenent de l'estat d`ànim i la serenitat del dia. “Al taller hi tinc de tot, draps, pintures, polietilè, acrílics... Ho agafo i començo a enganxar i desenganxar, a donar-hi voltes fins trobar el què busco. Tot i que la seva confecció s'allarga varis dies, cada obra representa l'estat d'ànim del dia en què hi he començat a treballar” constata l'artista.

Aixemeno, amb aquesta varietat de tècniques, no pretén que “la gent identifiqui una obra amb mi. Vull bellesa” En aquest sentit, cada cop que crea un quadre pensa en quin entorn estarà, en què la gent que l'adquireixi ja tingui un lloc pensat on col·locar-lo. Una visió pràctica i utilitària de l'art que cassa perfectament amb les seves obres.