Ruta endins (III)

Vàrem deixar Asunción amb 50.000 guaranís de moneda paraguaiana. Ja els podré canviar, vaig pensar. Des de aleshores, he trobat turistes que feien la volta al món, joves que s'han perdut a la selva per fer cures amb xamans, europeus instal·lats a Amèrica del Sud. Però mai vaig trobar cap persona amb la intenció de visitar Paraguai (i/o canviar-me 50.000 guaranís). Jo, era la segona vegada que hi anava en set anys.

Paraguai reprodueix l'estructura urbana dels països d'Amèrica llatina. Asunción, tan moderna com qualsevol ciutat moderna del Subcontinent; Concepción, Horqueta, Mariscal, Coronel Oviedo, a mig camí entre la vocació de ciutat i la realitat semi-urbana de nucli zonal o lloc de pas; i, a cinc quilometres endins de qualsevol ruta, comunitats -a vegades només quatre cases- que farceixen la selva en un intent d'establir-se i de guanyar terreny a la natura. Tornar a Paraguai va ser una experiència estranya. Horqueta podria sobreposar-se peça per peça al meu record de feia set anys. Va ser només quan vaig tornar a San Antonio que vaig entendre un aspecte diferent del temps a Amèrica llatina.

San Antonio és a uns quants quilòmetres de la ruta principal d'Horqueta. És una d'aquelles comunitats amb pocs anys de vida on els avis encara t'expliquen les aventures dels pioners i la jungla es confon amb el poble. San Antonio té quatre carrers, una cantina i deu hectàrees per família. La decoració kitsch amb què els habitants de la comunitat havien decorat els seus jardins (i que és tant del gust dels paraguaians) ens hauria d'haver posat sobre avís dels canvis que anàvem a veure. “Cuando tenemos que decidir algo, no hay divisiones que valgan”, perquè el poble és petit però té la seva comunitat catòlica i la seva comunitat protestant amb un bon historial d'estira i arronses. Mentrestant, el poble ha aconseguit forns i latrines per totes les cases i està intentant finançar una cancha amb llum. “Decidimos entre todos lo que a todos nos conviene”.

A Amèrica, a vegades val la pena deixar la ruta principal. Hem visitat el Chapare, una regió de Bolívia amb una mortalitat infantil de les més altes del món. Hem conegut les lluites dels indígenes brasilers que han recuperat la dignitat de comunitat, hem sabut de poblets de l'Amazones que han baixat els braços davant dels prospectors de petroli que els han obligat a signar papers que no entenien. A Amèrica llatina, hi ha llocs on el temps encara no ha deixat de ser un repte col·lectiu. I, a San Antonio, la gent va arribar per quedar-s'hi. Per això decora els seus jardins encara que la casa doni a la jungla. Per això sap el que Europa ja ha oblidat: que quan la supervivència depèn de tant poc, l'esforç ha de ser comunitari.

Potser tornaré a Paraguai d'aquí set anys més. Aleshores com ara, dues coses seran certes. Que San Antonio no haurà arribat a cap lloc fixe ni immutable, un lloc des de on mai més la comunitat pugui deteriorar-se ni mai més tornar a l'esperança. I que, set anys massa tard, per fi podré canviar els meus guaranís. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz