Rosa Alcoy ressegueix ‘l’itinerari per l’art’ del seu pare Eduard Alcoy

La catedràtica d’Història de l’Art Rosa Alcoy va resseguir ahir dijous, dia 14, l’itinerari del seu pare, el pintor Eduard Alcoy. Va ser en el marc del cicle de conferències dels ‘Dijous a la Nau Gaudí’, que organitza el Museu Bassat. Rosa Alcoy va pronunciar una conferència titulada “Eduard Alcoy, passaports a l’art (1930-1987)”, en la qual va repassar la trajectòria artística del seu pare. Acompanyada per un quadre de l’artista de gran format, titular “Impossible refer el paradís”- cedit exclusivament per a la conferència per Germán Bandrés, antic propietari de la Sala Gaudí-, Rosa Alcoy va explicar que el seu pare va fer un “viatge, un itinerari per l’art” en el que va oferir una obra amb “una imatge pròpia, singular, característica i prou reconeixible”.

Alcoy va parlar de la influència d’artistes tan dispars com el Bosco, Velázquez, Goya, Chagall o Picasso en l’obra del seu pare, qui va mostrar una mirada molt singular sobre la realitat que l’envoltava, especialment a partir dels anys cinquanta, quan s’acosta a un repertori de temes on abunden la imaginació i els personatges de contes, els titellaires i els ballarins. Alcoy va passar per diferents experiències creatives –l’estil figuratiu, l’informalisme, l’abstracció radical, una pintura d’explosions i de dissolució de formes...- totes elles part d’un món alcoià en el que el seu interès per l’art en general i per les diferents tècniques al seu abast es va unir a una mirada crítica, de vegades irònica, però mai mancada de poesia i interès per l’ésser humà. 

Cap al final de la seva vida, Alcoy va mostrar la seva preocupació pel pas del temps, que es va veure reflectida en moltes obres en les que apareixien rellotges juntament amb cavalls i una sèrie de pintures sobre els genets de l’Apocalipsi. Eduard Alcoy, a més, va pintar també elements com llunes, astres, dimonis, llimones... múltiples temes que van crear un discurs paral·lel a la realitat més normalitzada. Als anys 80, quan el pintor ja era malalt, va fer una mirada retrospectiva sobre la seva pròpia obra, creant de nou figures molt poètiques, i tornant a ser “el fabricant de somnis” que sempre havia estat. Rosa Alcoy va tancar la seva conferència amb una tela de petit format anomenada “Comiat”, en la que es veu un rostre desdibuixat “com el d’aquell Alcoy que ens diu adéu i ens deixa”. La conferència va coincidir, precisament, en el 25 aniversari de la mort d’Eduard Alcoy.