Capgròs
Vista el nul interès de Cultura en dur a terme l’antològica compromesa amb Ricard Jordà, amb motiu dels seus 50 anys d’activitat expositiva, en Ricard s’ha espavilat i en el decurs d’aquest any i de manera sincopada i a glopets va presentant el resum del seu treball. Primer va ser presentant la seva obra pictòrica a la sala del Col·legi d’Aparelladors, ara conjugant una reinterpretació de la mateixa amb la complicitat de fotògrafs i poetes, amb aquets “Interpret-Arts” als espais de la Destil·leria, i finalment a la tardor amb una mostra a l’espai Capgròs en el que presentarà el seu treball escultòric amb aquells collages escultòrics en la línia de l’art povera en els que està treballant actualment degut a la impossibilitat de seguir amb la pintura per causes d’una malaltia a la vista.
L’art, considerat sempre com un nexe comunicatiu en el que l’artista fa digestió prèvia d’un fet vital i l’espectador acaba l’obra convertint-la en aliment vital, haurem de convenir que l’art esdevé així en una cadena de reinterpretacions de la vida, en un joc de miralls que s’autoalimenten i retrotrauen, es llegeixen de manera parella o contrària, tant se val, establint-se una cadena infinita en la que cada espectador esdevé nova baula que aporta la seva interiorització, afegint noves textures emocionals a l’obra de l’artista.
Avui Ricard Jordà, home saberut en la vida i en l’art, ha volgut evidenciar aquesta constant relectura que tenen les obres d’art, i més si son com les seves en les que l’aparença és una cosa i la càrrega de la realitat de les reflexions interiors, altre ben diferent. Per això, per incitar encara més aquesta reinterpretació de les seves sensacions creatives, ha posat el seus treballs en mans d’uns altres artistes, en aquest cas fotògrafs i poetes, per que iniciïn la cadena fent-ne pública la seva personal reinterpretació de la seva obra. Un repte, agosarat per ambdues bandes, resolt amb l’exigència i la qualitat que calia esperar de les mans tan grans creadors.
Ara la bola ja gira i ja sols ens queda a cadascun de nosaltres donar-li el toc de la nostre emoció personal per anar confegint aquesta veritable obra polièdrica amb tantes cares i lectures com espectadors vitals de l’obra. Tot amb el resultat final d’una evolució emocional i sensitiva que converteix allò que tant sols era creació personal en una veritable obra d’art coral per el que d’emocions, sensacions i vida comporta.
Ara, en aquest obligat anar cercant el tancament del cercle com a sentiment vital creatiu, Ricard Jordà accentua amb aquesta nova aposta de reinterpretació aliena, el sentiment vital de la creació en una frase que un dia em digué un artista proper tot definint a l’art com a la manera d’endreçar-se a un mateix.
Quan la societat precisa més que mai d’un art que l’interrogui i el neguitegi, la mirada de Ricard Jordà i la seva aposta per una reinterpretació col·lectiva i coral, son sens dubte la millor manera d’intentar re-endreçar-nos en el més intens sentit personal, artístic,vital i social.
Comentaris