Rescatant Europa ?

Divendres passat vaig assistir amb molt d'interès a la xerrada organitzada per "Endavant Europa", i protagonitzada per Itziar Gonzàlez Virós.

Petita decepció inicial per l'ambigüitat del títol i per la presentació d'una Europa raptada que calia rescatar de no vaig entendre ben bé de qui ... Els problemes de la Unió Europea tenen complexitats específiques degudes a l'originalitat del projecte. També necessita rescat, sí, però les iniciatives són més complicades. I malgrat que, darrerament, sembla que la Unió Europea es limiti a un ball financer entre dos, hi ha força coses que podríem aprendre de la Unió. De la Comissió Europea, i potser menys del Parlament Europeu.
Malgrat les seves limitacions i contradiccions, amb el seu burocratisme i dependència submisa als interessos nacionals dels governs dels Estats membres, la Comissió ha fet reformes prou interessants que els nostres governs podrien copiar: el llibre blanc sobre governança, iniciatives per la transparència, les noves maneres de concebre i elaborar polítiques i programes, les experiències de coordinació oberta entre governs i administracions dels Estats ...

Però seguim veient la Unió com una cosa llunyana, simbòlica, com la gran mare que un dia ens acollirà comprensiva veient com de malament ens tracte el nostre germà gran. A la Llei d'Educació aprovada el 2009 no surt la Unió Europea. En les darreres propostes d'un conjunt d'organitzacions de la societat civil per tal de reformar les administracions i la funció pública catalana, tampoc.

Malgrat aquest autisme, volem ser referents a Europa. I només cal navegar una mica per constatar la diversitat d'iniciatives i d'experiències innovadores (a França, per exemple, la plataforma Parlement&Citoyens), ... o trencadores, com la del Beppe Grillo a Itàlia. Nosaltres serem referents si fem les coses amb rigor i eficàcia.

Però, després d'aquesta petita decepció, la sorpresa agradable i una gran satisfacció: després de les pinzellades europees, l'Itziar va fer una descripció molt pedagògica dels problemes del nostre sistema democràtic. Amb esquemes arquitecturals, va justificar la necessitat d'una re-volta, va plantejar una estratègia molt original i suggerent basada en impulsar un Parlament Ciutadà ! Es tracta de completar l'hemi-cicle que formen els diputats votats al Parlament, amb un altre hemi-cicle d'associacions i d'organitzacions socials que actuï de motor incitador de propostes innovadores en els diversos àmbits temàtics i sectorials.

Animar la consciència ciutadana sobre els problemes colectius, afavorir la visió cooperativa i solidària, i promoure l'actuació conjunta per vehicular i exigir solucions d'interès general. Empoderar els ciutadans, enfortir les capacitats d'actuació colectiva. Trencar amb la dependència passiva a que ens porta el sistema actual, i suscitar mecanismes autònoms de participació per condicionar, orientar, revitalitzar i regenerar les pràctiques democràtiques. Impulsar un Parlament dels "ciutadans" que complementi el Parlament "delegat".

Malgrat que algú va dir que ja paguem als polítics perquè facin la política, que ja deleguem en els nostres representants les tasques polítiques, jo penso que tots hauríem d'implicar-nos, d'alguna manera, en els processos d'elaboració de les polítiques públiques. Des de la desconfiança constructiva, des de la ciutadania activa i conscient, empoderada. Hem de poder participar una mica més en el sistema, no podem limitar-nos a dipositar una papereta cada 4 anys !

Ja hem vist els límits de les iniciatives de participació impulsades pels governs: "gracioses", excessivament dirigides i controlades, sovint paternalistes, massa orientades a explicar, a comunicar, a fer passar o a vendre idees o polítiques ja configurades. Calen mecanismes de participació des de la ciutadania organitzada i autònoma.

Potser aquest és el repte de les propostes de la Itziar. Quan diu que "ells" han pensat, que "ells" han proposat ... qui són "ells" ? Qui animarà, qui organitzarà el Parlament Ciutadà ? Qui vetllarà pel rigor dels treballs i el respecte de la diversitat ? Qui impulsarà una participació efectiva i eficient dels ciutadans i de les seves associacions ? ... i com ?
Fa uns anys, a partir d'anàlisis pràcticament iguals sobre la degeneració de les institucions i dels partits, a partir de la mateixa convicció sobre el necessari empoderament de la ciutadania, vaig imaginar la constitució d'un sindicat de ciutadans. Potser podria ser una idea útil per (organitzar) l'associacionisme i projectar-lo cap a un eficaç Parlament Ciutadà que completi l'hemicicle formal tradicional.

Parlem-ne !