Renovació a les llistes?

De cara a les properes eleccions municipals els partits van perfilant les seves candidatures. A Mataró, on el PSC ha estat sempre el partit més votat, l’alcalde Joan A. Baron aspira a guanyar i pot guanyar. Té carisma i empenta, hi posa saber fer i voluntat i hi aporta molta dedicació, experiència, visió de ciutat i saber llegir i projectar Mataró en el context de comarca, de regió barcelonina i de país.

Si bé algunes d’aquestes qualitats les poden tenir altres candidats, en major o menor grau, Baron, a més, aporta honestedat al màxim, i no està lligat a cap grup o centre d’interessos que el pugui condicionar. Més enllà, per descomptat, del seu partit i dels seus cercles més propers de familiars i amics.

Joan Antoni Baron ja porta alguns anys d’alcalde. Els suficients per està fet al càrrec. Al principi es va dedicar molt a conèixer tots els barris, entitats i grups socials. Havia de donar-se a conèixer allà on no ho era prou i des d’aquells llocs també els interessava conèixer-lo de més a prop. L’alcalde ha trepitjat el territori, ha polsat les entitats, ha captat les necessitats i inquietuds de la ciutat. Ha escoltat la gent i ha après a escoltar més, que a vegades costa, sobretot si tens una agenda molt plena, poc temps i ets molt actiu.

Ara li cal una llista més forta i representativa que la que el va acompanyar a les passades municipals de 2007, que es va trobar mig feta. S’espera que faci “la seva llista”. I que incorpori alguns noms que no necessàriament haurien de sortir dels cercles més interns del PSC sinó d’altres ambients ciutadans. Persones que combinin preparació, especialització professional o social, il·lusió i ganes, representativitat de bari o de sector. I que no necessàriament haurien d’entrar a l’Ajuntament i a l’equip de govern per estar-hi a dedicació exclusiva. Aquest és un error. De vegades es pot aportar més com enllaç amb els ciutadans que no pas fent moltes hores de despatx. No es poden fer llistes només amb la militància del partit, amb els que pugen per “l’escala del cigró”.

En un moment que la classe política té poc crèdit, hi ha massa polítics amb poca rellevància a tots els nivells, des d’Europa al món local, al costat d’honroses excepcions. Zapatero va repescar antics valors com Rubalcaba i Jáuregui, el PSC ho ha intentat amb Nadal i Tura. A Mataró amb les baixes d’Oriol Batista i Alícia Romero més altres d’anteriors, el cap de llista del PSC potser hauria de recuperar algun nom dels que han anat cap a altres institucions.

Les renovacions són necessàries i convenen. Però al PSC de Barcelona n’hi va haver tanta que la llista actual –la sortint- ha acabat amb molt poca consistència. També passa en altres partits, però la llista més votada o la que aspira a ser-ho sempre està a obligada a més.