Reniu i Albert, una relació d’amistat i per al teatre

El 21 de febrer va tenir lloc a la seu de la UEC l’acte “Josep Reniu, amic i col·laborador d’Esteve Albert”, en el marc del Centenari Esteve Albert i també en l’escaiença dels cent anys del naixement de Josep Reniu. La resposta dels familiars i amics d’ambdós personatges, de gent de la UEC i d’altres persones interessades va omplir de ple la sala. Van intervenir a la sessió Jordi Pasques, comissari del Centenari Esteve Albert, el periodista Joan Safont, els rapsodes Joaquima Vinyals i Josep M. Cusachs, qui signa aquestes ratlles i finalment Miquel Reniu, fill de l’homentjat.

Esteve Albert i Josep Reniu van néixer el 1914: el primer a Dosrius, a pagès, i el segon a Mataró, ja a ciutat. L’Esteve el 1931 “baixa” amb la família a Mataró, però no és fins després de la Guerra que entren en contacte. Reniu de casat va anar a viure a les Cases Barates i Albert a la veïna ronda d’Alfons XII. Els anys quaranta es coneixen, suposo que a través d’amics comuns, inquiets per la cultura i el catalanisme. La seva relació es va fer cap cop més intensa: interessos comuns, complicitats compartides i relació molt íntima entre les dues famílies, els fills de les quals tenen moltes vivències per evocar.

Viure l’un prop de l’altre facilitava les trobades freqüents. Esteve Albert devia presentar-se –suposo que a hores intempestives– a can Reniu per deixar-hi anar la imaginació i fer volar els coloms de nous projectes. Albert encara no havia estat temptat pel teatre. El mateix Josep Reniu explicava que ell havia despertat en Albert l’interès per a aquest art. I coneixent la facilitat d’aquest per a l’escriptura, l’animà a compondre obres.

Amb el verí teatral dintre seu, Esteve Albert anava a veure els assajos dels grups que a Mataró feien teatre, al Casal del carrer Bonaire –hereu de la Societat Iris-, a la Sala Cabanyes, ... per anar-se imbuint d’esperit teatral. I, d’altra banda, Albert induí Josep Reniu el 1950 a dirigir el grup de teatre de l’emissora sindical “Radio Maresma” per fer-hi representacions de teatre català”. Allí un magnífic quadre d’actors (J. Torres, X. Ubach, Francisca Ribas, Balbina, ...) alternaven les obres en les llengües castellana i ja algunes en català.

Albert, ja esdevingut autor teatral, i Reniu actor amateur de fama –reconegut en els ambients de Barcelona- inicien una col·laboració fructífera. El 1951 estrenen Camí de ramats, ambientada als boscos del Far de Dosrius. A partir de 1955 faran Medea (ara magníficament duta a l’escena per Carles Maicas) a Mataró i altres llocs, de la qual Reniu en fou director i actor en distintes ocasions. Solitud a muntanya, basada en Solitud de Víctor Català, es representarà al Teatre Capsa, al Monumental de Mataró i el 1959 a l’Escala. Reniu hi interpretava el paper de l’Ànima.

Quan Esteve Albert ja vivia a Andorrra, des de 1955, informava periòdicament Reniu de les obres que escrivia, li n’enviava parts, li demanava opinió. La relació d’ambdós personatges està ben recollida al llibre Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic (Ajuntament de Dosrius, 1998), escrit pel mateix Josep Reniu. A l’homenatge que el Consell Comarcal del Maresme va dedicar a Esteve Albert el 1994, Reniu va fer la glossa del nostre dosriuenc. Aquell discurs va ser la base del llibre esmentat, que a l’acte del dia 21 va ser qualificat d’imprescindible per conèixer la vida i obra d’Esteve Albert.