Regal d’aniversari del mataroní Moisès Bertran a la Simfònica del Vallès

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), una de les formacions de música clàssica més importants del país, celebra el seu 25è aniversari, i per celebrar-ho ha encarregat nou peces a nou compositors catalans. Entre ells es troba el mataroní Moisès Bertran, que els ha regalat una fanfara que l’OSV interpretarà aquest dissabte, dia 19, al Palau de la Música, com a obertura d’un dels recitals que els vallesans ofereixen de manera periòdica a la majestuosa sala barcelonina. Es tracta del primer cop que l’OSV interpreta una peça de Bertran, que espera que aquesta sigui “una porta que s’obre per col·laborar en més ocasions amb l’orquestra en el futur”.

Una fanfara és una peça festiva, pensada per cridar l’atenció a la concurrència d’un espectacle o celebració, o per emmarcar l’entrada d’algun personatge important en un esdeveniment. Metalls i percussió solen ser les famílies d’instruments protagonistes. Bertran ha composat la seva peça seguint aquests paràmetres. Com les altres vuit fanfares –que han encarregat a noms com Salvador Brotons o Albert Amargós, entre d’altres-, l’OSV la interpretarà a l’inici del seu proper recital al Palau, abans del seu programa “oficial” de la vetllada, consagrat a Beethoven, Bach i Mozart.

Més contemporània
Bertran celebra la iniciativa de l’OSV ja que permet donar veu als compositors catalans contemporanis. “El públic agraeix moltíssim escoltar una peça a la mateixa sala on s’hi troba el seu autor, perquè descobreix que la música clàssica no és tan sols carn de museu, sinó que encara se n’escriu avui en dia”, destaca el mataroní. Bertran lamenta, però, que en general els programadors musicals menystinguin la música simfònica contemporània. Amb la crisi econòmica, aquesta resulta més cara (principalment pels drets d’autor) i les grans orquestres com l’OBC directament han decidit renunciar als creadors actuals per centrar-se gairebé en exclusiva en els períodes clàssic i romàntic.

Bertran, però, assumeix que aquest fet ja ve de lluny. “Existeix la por que si programes contemporània, el públic no vindrà, mentre que la Cinquena de Beethoven sempre omple”, afirma. Considera que els programadors han de ser “hàbils” i programar peces d’autors novells al costat de compositors més consolidats, per mantenir el públic a l’hora que se’l forma i se li donen a conèixer repertori nou.