Capgròs
El vaig conèixer quan va arribar al col·legi de Santa Anna, l'any 1965 o 66 no sé si a mig curs. Fèiem cinquè o sisè de batxillerat, i ell procedia de Valldemia. No buscava sobresortir perquè no era cridaner, ni embolicatroques, ni volia ser més que els altres. Però es feia notar, era diferent, especial. Discret, simpàtic, educat, sense fer mal a ningú, amant de les bromes. La seva imaginació volava sempre, amunt i enllà, i s'expressava per mitjà dels dibuixos i els gargots que feia en un paper o bé on fos.
A l'escola ja et feia la sensació que es trobava com tancat, engabiat. La mateixa sensació de quan treballava a l'Ajuntament. Hi va entrar ben jove, per fer d'administratiu mentre estudiava dret, em penso que per complaure la família. Estava a la planta baixa, entrant cap endins, on ara hi ha més o menys la taula d'informació. Llavors tot el baix eren oficines.
Però allò no era per a ell. Als 18 anys ja va fer la primera exposició, al Museu Municipal que dirigia el senyor Martí Fité. Fité era un home de dretes, que havia estat tinent d'alcalde a l'Ajuntament franquista. Però era una persona de cultura àmplia, no gens tancat als nous corrents artístics, obert, i era un dels que havia declarat a favor de Peiró en el judici de València el 1942.
Jo solia visitar les exposicions i tenia bona relació amb el senyor Fité. En aquella ocasió vaig comprar un quadre de Novellas, un paisatge, del qual el pintor sempre es va recordar. I al cap d'uns anys, quan jo era el crític del setmanari "El Maresme", va fer una caricatura meva, on jo portava el meu vestit de pana marró, duia una carpeta sota el braç i lluïa bigoti i paraigua.
En aquella època, assistia a les inauguracions i em feia força amb els artistes. Anàvem de copes, a sopar, a xerrar, a divagar, amb els Jordà, Pere Casanovas, els ara absents de Mataró Gómez-Cabot i Benítez i altres. Pels bars i tuguris, com els de Sant Pere Més Alt, vaig aprendre més d'art que en conferències o a la universitat, on també vaig aprendre algunes coses.
He seguit la major part d'exposicions de Pepe Novellas i el seu compromís social i polític amb l'esquerra i amb totes les causes justes, i contra la guerra d'allà i el terrorisme d'aquí. De manera discreta, sense buscar protagonisme com era norma en ell, va començar donant suport a les candidatures del PSUC, i més endavant i fins al final a favor dels socialistes. En la darrera campanya de Pasqual Maragall va donar un quadre que va ser exposat al Mercat de les Flors, davant del qual va passar de puntetes com si ell no hi tingués res a veure
Novellas va ser un treballador constant, un artista innovador, un creador inquiet, un mestre generós i un ciutadà compromès. D'ell ens queda la seva obra, que serà més valorada amb el temps, i també el seu record, la seva bonhomia i el seu testimoni. I a mi em queda, a més, el record de les nostres bromes, a l'escola i al carrer, on jugàvem a substituir bolígrafs per cigarretes.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz
Comentaris