Plors i escatologia

Aquest primer cap de setmana d’abril la programació de teatre del Monumental ha portat ‘Les irresponsables’. L’obra, estrenada a l’últim festival Temporada Alta, procedeix de la Villarroel de Barcelona i ara gira per Catalunya. L’ha dirigida Sílvia Munt i en són  protagonistes Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas: un trumfo segur.

N’és l’autor Javier Daulte (Buenos Aires, 1963), guionista, dramaturg, professor i director teatral de gran trajectòria i moltes distincions. El públic mataroní pot recordar d’ell ‘4D Òptic’ (2004) o ‘Ets aquí?’ (2005), entre d’altres títols. Si llavors jugava a orquestrar intrigues amb elements fantasiosos tan irreals com versemblants, la comedieta d’ara més que trama el que té és un encadenament de situacions irrisòries. El que sí que conserva és un estil peculiar de diàlegs àgils i de rèpliques picades. Tot per fer riure.

Embolics de casa bona

‘Les irresponsables’ ve a ser el que la rondallística clàssica en diria un conte de babaus. Però aquí amb tres senyores benestants que voregen la quarantena. Una ha tingut una suposada ruptura amorosa i està feta una vall de llàgrimes.  Les altres dues –una germana i una amiga– miren de consolar-la i van amb ella a passar uns dies a una casa que els han deixat, d’aquelles amb jardí i totes les comoditats que els rics tenen en llocs privilegiats. I ràpidament es veu a venir que la cosa es complicarà, ja que de la mateixa manera que la gent distingida tendeix a voler mansions grosses també és propensa a la desmesura quan té algun problema existencial. 

Per si això fos poc, Daulte dona una altra pista des de bon començament. Si en aquesta vida trepitjar merda ja és una presumpció de mala sort, què s'ha de sospitar quan l’ensopegada amb la defecació no és precisament amb els peus? 

De la xerrameca que segueix durant l’hora i mitja de funció també es pot deduir que sordegen, perquè no paren de cridar, començant per la ploramiques, que munta el drama barrejant plors, alcohol i pastilles. Les altres dues també aboquen el pap i així es va completant el recital de frivolitats. Per embullar més la troca s’hi sumen indiscrecions telefòniques, espionatges, bromes impertinents, banyes implícites i fins i tot un accident. No hi falta tampoc la incursió d’un gos que va de ventre.

Historieta amb mèrit

Enmig de tanta banalitat prodigiosa, el súmmum serà quan acabi sortint que el motiu de la crisi sentimental ha estat una discussió immobiliària, que no se sap si és una aflicció greu però de seguida es percep que és exclusiva de qui té peles. O si no, de què? Per postres d’aquest batibull, el trio de malcriades immadures hi afegeix una digressió sobre l’amistat, l’amor, el bé i el mal. Que ja són penques. 

Al capdavall, de ‘Les irresponsables’ el més admirable és la bona feina de la directora i de les tres intèrprets. Per la capacitat que tenen de convertir en un gran èxit una historieta que és ben poca cosa. Tifa de gos inclosa. Però el cert és que allà on van omplen teatres i triomfen. A Mataró també. I no és estrany: el Monumental és a tocar del pati del Cafè Nou.