Capgròs
Vist l'interès suscitat per el meu últim article sobre els problemes causats per l'encariment de l'habitatge en el mercat lliure, amb el títol Contents... i hipotecats cal continuar l'explicació. Primer de tot, si no es vol fer demagògia, hem de reconèixer que els mecanismes de la Generalitat per intervenir en l'habitatge són la promoció directa o els ajuts per construir, promoure la rehabilitació del parc d'habitatges i ajudar al lloguer i també exercir la capacitat legal per protegir els drets dels compradors i usuaris d'habitatges. A més d'això cal dir que vist el preu del sòl al mercat lliure, la construcció d'habitatges amb protecció és a dir amb preus molt per sota del mercat lliure sols és possible si hi ha reserves de sòl edificable en el que sols es puguin construir habitatges de protecció oficial; alhora, per tal que aquests habitatges protegits és construeixin cal que els preus màxims de venda o lloguer en cada zona, tot i ser molt més baixos que els del mercat lliure, siguin suficients per tal que els promotors públics, les cooperatives i els pocs privats que s'hi avenen, no hi perdin diners. Cal dir que fins ara els preus encara els fixa el govern central sense tenir en compte la realitat catalana. L'any 2006 el Departament de medi ambient i Habitatge ha pogut fixar uns nous preus que fan viables aquests habitatges.
Lamentablement i això és el que començava a explicar en l' article Contents... i hipotecats, la Generalitat no pot influir en el mercat hipotecari, ni el la política fiscal del govern de l'Estat, ni en els tipus d'interès o en la política financera de bancs, caixes i de l'estat mateix, si no és per via de convenis com els que darrerament ha impulsat el Departament de Medi ambient i Habitatge amb les caixes catalanes per oferir crèdits a tipus reduït i fix per l'adquisició d'habitatges protegits per col.lectius específics, i poca cosa més.
Dit això, caldrà recordar malgrat els pesi a alguns que en el moment de constituir el govern catalanista i d'esquerres el desembre del 2003, els resultats de la no-política d'habitatge de la Generalitat practicada per CiU durant 23 anys eren: menys habitatges protegits que mai sols un 6 % o menys del total d'habitatges construïts tenia règim de protecció; l'habitatge s'havia deixat a la iniciativa privada i a l'especulació, fins el punt que es retornaven diners al govern central corresponents a ajudes per promoció d'habitatges de protecció oficial; més de 60.000 expedients d'ajut a la rehabilitació d'habitatges estaven pendents de resoldre i amb quantitats de un promig de 1000 per habitatge; poquíssim sòl de la Generalitat per construir-hi habitatges protegits, la major part del sòl era de propietat municipal; sols dos plans general d'urbanisme de Catalunya havien incorporat la reserva obligatòria de almenys un 20% dels habitatges per protecció oficial en els nous plans parcials; inexistència d'ajudes al lloguer; les aportacions de diners propis de la Generalitat per les polítiques d'habitatge públiques eren ridícules, doncs la major part venien de l' Estat....i una part es retornaven, com he dit.
Què s'ha fet en aquests dos anys i mig ?
S'ha modificat la legislació urbanística de Catalunya per obligar que tots els plans parcials i plans de millora urbana incorporin la cessió del 10% de l'aprofitament edificable per habitatges amb protecció i a més obligar a que un altre 20% dels habitatges de promoció privada s'hagin de destinar a habitatge protegit.
S'ha incrementat el pressupost per polítiques d'habitatge un 124'6 % del 2003 al 2006, arribant a 151'4 M l'any 2006, al que cal afegir-hi 43 m més que el govern català va ampliar per polítiques de protecció de l'habitatge el passat 29 d'agost.
Des del DMAH entre 2004 i 2006, s'han promogut directament o s'han concedit ajuts als promotors de 35.000 nous habitatges amb protecció oficial, que hores d'ara estan part construïts, part en execució i d'altres amb projectes i ubicacions concretes a punt de començar; més concretament, aquests es distribueixen en 14.000 habitatges directament promoguts per l'INCASOL; 7.900 habitatges de cooperatives o fundacions; 6.500 de promotors públics i 6.600 de promotors privats. Del total, quasi un 40 % es destinaran a lloguer, cosa que feia anys que no passava.
A més, el nou govern de la Generalitat, entre els anys 2005 i 2006, ha programat 113 actuacions de promoció i compra de sòl en pobles i ciutats de Catalunya per ajudar al re-equilibri territorial, que permetran promoure 120.000 nous habitatges, dels quals 60.000 com a mínim seran de protecció oficial, i la meitat d'aquests de lloguer; en aquests moments ja estan en fase d'urbanització o iniciats 15.000 d'aquests habitatges, al que cal afegir les ajudes concedides a patronats municipals, cooperatives d'habitatge, etc, per l'adquisició de sòl residencial privat amb destí a la construcció d'habitatges amb protecció oficial, que pemeten construir 1.000 habitatges més.
S'han signat 136 convenis, amb 87 Ajuntaments de Catalunya per promoure la construcció de 5.992 habitatges amb protecció oficial, amb ajuts especials pels de lloguer i s'han creat 76 oficines locals d'habitatge i 28 bosses d'habitatge jove, per assessorar i ajudar als col.lectius en busca d'habitatge protegit o de lloguer.
També s'han concedit ajuts complementaris de 29'5 M a promotors públics i privats de 5.541 habitatges amb protecció oficial, per aplicar mesures de sostenibilitat ambiental aïllaments, estalvi energètic, etc així com a ajudar que es destinin a lloguer.
Pel que fa a les ajudes a la rehabilitació i millora dels edificis i habitatges antics, entre 2004 i 2006 s'hauran concedit ajuts per import de 119M el que beneficia a 90.374 habitatges, generant una inversió total de més de 1.000 M; d'aquestes ajudes cal destacar que s'han concedit subvencions importants a 1.143 edificis per instal.lar ascensors, el que beneficia a 16.500 habitatges. A més s'han concedit ajuts extraordinaris als veïns afectats per situacions d'emergència, esfondrament d'edificis o incendis a Vic, Lleida, Piera, Manresa, Queralbs per terratrèmol- ....
S'ha creat la Xarxa d'intermediació social amb Ajuntaments, ONG's i entitats socials, per posar en lloguer habitatges fins ara buit, amb ajuts a la rehabilitació de fins a 6.000 euros, amb garanties al propietari i ajudes al llogater: aquest programa, en poc més d'un any ha posat en el mercat 4.138 habitatges, 1.831 per habitatge jove i 2.307 per d'altres usuaris; i a més s'ha ajudat a famílies sense sostre i d'altres col.lectius amb risc d'exclusió, i en un sol any s'ha pogut disposat de més de 300 habitatges per aquestes finalitats assistencials.
Per primera vegada en aquest país, s'ha dotat un programa d'ajuts al pagament de lloguers per famílies amb dificultats i risc de desnonament, de manera que entre 2005 i 2006 s'hauran subvencionat els lloguers de més de 9.200 habitatges. També cal destacar que, en aquests dos anys i mig , s'ha donat sortida nou lloguer o venda- a 4.384 habitatges de titularitat d'ADIGSA que estaven buits o en situació irregular.
A més d'ajudar als habitatges, el govern catalanista i d'esquerres de la Generalitat ha impulsat en dos anys i mig, l'ajuda a la millora i rehabilitació integral de barris ajuntant actuacions de millora urbana amb rehabilitació i remodelació d'habitatges. D'aquests plans d'ajuts se n'han atorgat 132, que han beneficiat a 124 barris de 62 municipis de Catalunya, al que cal afegir les actuacions de l'empresa pública ADIGSA per millora i reformes en 53 barris d'habitatges de protecció pública.
Per últim, però no menys important des del punt de vita polític i social: aquest govern ha presentat al Parlament el projecte de llei del dret a l'habitatge que permetrà si s'aprova d'ampliar els plans d'habi
Comentaris