Quan no et deixen ser català

L'eufòria del Mundial de Futbol m'entristeix, especialment des que visc a Alemanya ara ja fa vuit anys.

He viscut tres mundials i dues copes d'Europa. I cada vegada sento el mateix. La culpa la tenen els alemanys que així que es dóna el tret de sortida del Mundial es dediquen a lluir els colors nacionals. El negre, vermell i daurat es veuen arreu. Els cotxes s'engalanen amb tota mena de banderoles, els nens van a l'escola amb la semarreta de la selecció, els geranis dels balcons cedeixen protagonisme a les banderes alemanyes que, en no poques ocasions, tenen mides més que considerables.

Ningú s'amaga de ser alemany. I per què ho haurien de fer? Alemanya és un país amb un idioma i una manera de fer reconegut a tot el món. Els alemanys están orgullosos de ser-ho i el Mundial de Futbol és una finestra oberta per mostrar aquest orgull a qui encara no li hagi quedat clar. Perquè, de fet, el Mundial de Futbol no és només una competició esportiva. És la defensa de l'orgull nacional. I jo, com a bona catalana, voldria també onejar la meva estimada senyera, i mostrar al món que estic orgullosa del meu país.

Però jo no tinc el dret de gaudir del Mundial tal i com ho fan els alemanys, perquè tot i pertànyer a una nació, aquesta no és reconeguda oficialment. I justament la manca d'oficialitat del meu país m'obliga a justificar-me contínuament pel que sóc i sento.

Ja des dels meus anys d'estudiant, cada vegada que em presento a un estranger i li dic que vinc de Barcelona em contesta sense embuts: "ah! espanyola". I com que jo d'espanyola no en tinc ni un pèl, cada vegada em toca donar explicacions sobre Catalunya i el sentiment català dels seus habitants. I el que més em treu de polleguera és quan tot i haver apuntat que el meu idioma matern és el català, i que no és cap dialecte de l'espanyol, alguns encara envegen la sort de les meves filles perquè ja saben la llengua de Cervantes. Estic farta d'haver de fer d'ambaixadora d'un missatge que no vol ser entès simplement perquè no ho diu cap paper segellat.

Jo vull tenir el dret d'anar pel món amb el cap ben alt onejant l'ensenya catalana. I si aconseguim mai que la selecció catalana pugui participar en el Mundial de Futbol us asseguro que a partir de llavors l'eufòria del Mundial m'omplirà de felicitat.