Prostitució i identitat de ciutat

La meva feina m'obliga a fer desplaçaments curts. Mentre es produeix el debat de la prostitució a Mataró, vaig copsant la magnitud del problema.

Dimecres, a les quatre de la tarda: torno d'un dinar de feina per la N-II, i de Riudellots de la Selva a Tordera, en un tram de 25 quilòmetres sis prostitutes ofereixen sense cap pudor els seus serveis a peu de carretera. Tres a cada banda de la via.

Dijous al matí: m'assabento per un mitjà digital que amb tota probabilitat, el prostíbul de Cabrera de Mar es tornarà a obrir. Uns dies abans també llegeixo que l'alcalde de la Jonquera ha llençat la tovallola fart de lluitar en va.

El divendres anterior: a dos quarts de nou del vespre, vaig a buscar la meva filla al pavelló del Pla d'en Boet. Al tram de Méndez Núñez entre Balançó i Boter i Ictíneo veig el proxeneta com acaba de col·locar la mercaderia: dos prostitutes joves.

A l'alçada de la Meroil, tots veiem cada dia el “producte” exposat. Darrera de la rotonda pròxima al gran centre de venda de vehicles de la N-II en direcció Cabrera, sempre n'hi ha dues o tres més. A la rotonda entre Caldes i Arenys de Mar també.

Parlo amb gent ben informada al respecte, i em comenten que a Mataró hi ha pel cap baix de 20 a 25 pisos o cases on s'exerceix la prostitució. De cinc a deu meuques per habitacle. No cal parlar dels locals legalment establerts, que en són tres. Ara s'ha aturat l'aparició a Mataró d'un o dos supermercats del sexe, en diuen macroprostíbuls. El comerç sexual va a l'alça des de fa temps al nostre territori immediat.

Qui s'hi dedica a l'ofici? Aparentment dones, joves i de mitjana edat, pel que es veu en un alt percentatge estrangeres, però també algunes autòctones pressionades per la hipoteca i per l'atur propi, del marit o de tots dos. Bàsicament gent amb problemes familiars, socials, legals, econòmics, o vitals i també sovint d'entrecuix, que de tot n'hi ha a la vinya del senyor.

Els tres espais on bàsicament s'exerceix la prostitució tenen paràmetres legals ben diferenciats. A la via pública, malgrat les aparences, és difícil demostrar l'activitat si no s'enxampa en el moment oportú. A qui es castiga, a l'oferent o al demandant, o a ambdós executants?. De fet la prostitució no està penada. O es fa per escàndol a la via pública?. Als pisos i cases, tot plegat està emmarcat en un contracte privat de lloguer que permet exercir-la en habitacions rellogades a l'efecte. Finalment, als espais legals, reglats amb bon criteri pel Decret 217/2002 que regula els locals on s'exerceix, i l'Ordre 335/2003 que estableix l'ordenança municipal tipus pels locals, en cas que els Ajuntaments no reglamentin el tema.

Si s'ha de fer aquest debat, que en sóc partidari, s'ha de plantejar seriosament i d'una vegada per totes, de manera que no es creï més alarma social. Cal estudiar la manera legal de prohibir la prostitució al carrer o l'oferta de serveis sexuals a la via pública. S'ha de reglamentar d'una vegada l'exercici d'aquesta activitat en pisos i cases privades, entre d'altres coses perquè causa un gran perjudici als veïns dels immobles on es practica. I finalment, cal millorar i clarificar les normes que regulen aquesta activitat en establiments de pública concurrència, sense fer-ne cavall de batalla electoral, perquè al final tothom hi prendrà mal, i això només anirà en detriment de la credibilitat de la classe política en general, que ja està pou malmesa.

Pel que fa a Mataró, estic d'acord en que la dimensió dels supermercats del sexe plantejats ha estat el problema, perquè de fet ja s'havien concedit llicències d'activitat d'aquest tipus en locals molt més petits, i no havia passat rés. La diferència rau en si es concedeix l'activitat en un local tipus bar musical amb annexes o si es concedeix a una gran sala de festes amb espectacles i annexes, quasi bé un hotel del sexe, tal com es plantejava. Cal dir també, que la relaxació en el control d'aquests temes no és de rebut, per que en ser matèria calenta, els perjudicis a nivell de ciutat poden ser importants, com s'ha demostrat. El control social en Democràcia no pot ser exercit únicament per l'administració actuant i pel funcionari de torn, i pel que sembla aquí ha fallat tothom. És evident que els nostres polítics, tots, desconeixien la normativa. Ara, lo més fàcil es muntar un “pollo” a nivell polític. El debat demana més assossec i serietat.

Mataró, es pot permetre aquests grans espais de comerç sexual ?. La resposta és òbvia: no. La nova identitat de ciutat que estem intentant conformar entre tots, no es pot permetre un comerç, un “visitisme” o un turisme sexual d'aquestes dimensions. La gent no ha de venir a Mataró per la seva oferta en matèria de sexe, sinó per aquells valors culturals, patrimonials, ambientals... que sapiguem projectar d'ara endavant. La imatge que generem a partir de la nostra identitat no pot incloure elements contraris als interessos econòmics i socials de la nostra ciutat.